Girona FC, un descens de ciutat

Coventry és a poc menys de dues hores de Londres -el Londres de l’Arsenal, el Chelsea, el Tottenham.... i a poc més de mitja hora de Birmingham, casa de l’Aston Villa, recent campió de l’Europa League. Avui, Coventry és una ciutat orgullosa del seu equip de futbol. Amb Frank Lampard a la banqueta, el Coventry acaba de tornar a la Premier League vint-i-cinc anys després del seu darrer pas per la categoria. Coventry, una ciutat amb molta presència d’estudiants universitats d’arreu del món, torna a entrar en un dels mapes que millor visibilitzen les ciutats: el del futbol d’elit. Un mapa del qual el Girona ha sortit per demèrits propis dos anys després d’haver arribat a la Champions.

Ara, com passa sempre, ja hi ha qui fa el desmenjat amb el descens. «A casa som del Barça». Com si a Coventry en fessin prou de veure jugar l’Arsenal per la televisió... Que sí, que Lamine Yamal juga de pel·lícula i Pau Cubarsí cau bé a tothom. Però això no beneficia Girona en res.

El futbol és un fenomen global. I formar-ne part és molt millor que no pas no ser-hi. Aquesta és una realitat indiscutible i, per molt que ni la ciutat -els polítics tenen culpa de moltes coses, però no d’aquesta- ni els gironins de peu en tinguin la culpa, el descens és una patacada col·lectiva. Tant si en treies alguna mena de rèdit econòmic com si eres soci, t’agradés veure els partits o, per contra, passessis absolutament del que feia cada cap de setmana l’equip de Míchel.

Girona, la ciutat, i Girona, les comarques, també han baixat de categoria. Ho fan de la mà d’un club que, sense cap mena de lideratge fora del terreny de joc o cap portaveu amb autoritat més enllà de l’entrenador o de futbolistes com Stuani, no ha sabut aprofitar que la ciutat, i les comarques, porten anys sent més del Girona que mai. Uns anys en què als carrers, i especialment a les escoles, s’han vist samarretes del Girona com ningú hauria gosat somiar fa tot just una dècada.

Ara, tot serà més complicat... A Coventry, on sí que tenen un estadi per a 33.000 persones, han trigat vint-i-cinc anys a tornar. I qui es consoli dient que ja podrà veure jugar el Barça o el Madrid per la televisió és que no té punyetera idea d’on viu.

Subscriu-te per seguir llegint