Kimberly

La setmana passada hauria volgut escriure sobre el brutal assassinat que va haver-hi a Figueres. Al mig del carrer, en ple dia, davant de testimonis. Res d’això va ser un obstacle perquè Andrés Roche Cerón apunyalés la seva exparella. Després, es va anar a rentar les mans i els braços ensangonats a una font propera, amb tota la tranquil·litat del món. Va ser aleshores quan alguns homes el van envoltar per intentar retenir-lo, tirar-lo a terra, fotre-li alguna puntada de peu. Mentrestant, ella, la Kimberly, estava abandonada. Ningú s’hi va acostar, ningú va agenollar-se al seu costat, ningú va comprovar si encara era viva, ningú li va agafar la mà perquè sentís que no estava sola.

De la Kim, com li deien els amics, no en sabem gairebé res. Tenia 33 anys, venia d’Hondures, tenia pares i tenia amics. Havia denunciat el seu agressor i havia demanat ajuda. No devia tenir una vida fàcil, i va tenir una mort terrible que s’hauria pogut evitar si no haguessin fallat tantes coses. El seu assassinat ens posa a tots davant del mirall.

En quin lloc queda la nostra humanitat quan, davant d’una situació tan terrible, la nostra reacció és treure el mòbil per gravar-ho tot? Un bon primer pla de la víctima a terra, un bon zoom cap al botxí rentant-se les grapes, una bona seqüència de justiciers acorralant-lo. I penjar-ho ràpidament a les xarxes, clar. Que corri, que tothom sàpiga que jo hi era, que gràcies a mi ara ho estàs veient tu.

On queda la nostra empatia quan decidim que val més afegir-nos al grup d’homes que empaiten l’assassí enlloc de preocupar-nos per la Kimberly? On queda la nostra misericòrdia si decidim no fer res més que observar l’escena, com si no anés amb nosaltres?

Afegim encara més horror a l’horror gràcies a totes les persones que van compartir aquests vídeos sense importar-los la dignitat de la víctima, sense pensar en la seva família, en els seus amics. Fins i tot algun mitjà de comunicació va publicar les imatges sense editar (fa més d’una setmana de l’assassinat, i com a mínim un mitjà dels considerats «seriosos» encara té penjats els vídeos).

Per si no n’hi hagués prou, des de Feministes de Catalunya han condemnat el crim i el sistema que no va protegir la víctima, però han matisat que l’assassinat de la Kimberly no és ni un feminicidi ni violència masclista. M’he oblidat de dir-vos, potser perquè no em sembla rellevant, que la Kimberly era una dona trans. Per això, Feministes de Catalunya han dit, del crim de Figueres, que «un home homosexual ha assassinat la seva exparella. Que t’assassini la teva parella tampoc et converteix en dona».

Els que no es van ocupar de protegir-la, els que no li van agafar la mà quan es moria, els que van contemplar l’espectacle, els que van treure el mòbil per gravar-lo, els que van compartir les imatges sense miraments, els que neguen a la Kimberly la seva identitat: tinc la terrible sensació que entre tots hem enfonsat una mica més el ganivet en el seu cos ja sense vida.

Subscriu-te per seguir llegint