Alguna cosa falla

Després que un tutorial d’Internet m’ajudés a arreglar un problema del rentaplats, em vaig animar i vaig escriure: «Sentit de la vida, tutorial pas a pas». Ho vaig fer una mica de broma, però em van respondre seriosament. Vaig descobrir vídeos en què algú sosté filosòficament una tassa de cafè mentre assenyala amb el dit una fletxa vermella que apunta al seu propi cap. «Queda’t fins al final», adverteix el títol, com si el sentit de la vida fos un sorteig i calgués esperar fins a l’últim minut per saber si ens ha tocat. Hi ha els tutorials exprés, de menys d’un quart d’hora, pensats per a persones a qui la troballa del sentit els corre una pressa enorme. «Tres claus per trobar el teu propòsit (la número dos et sorprendrà)». Un els segueix amb disciplina: es compra una llibreta, escriu «els meus valors» a la primera pàgina i, al cap de dos dies, descobreix que els seus valors han canviat perquè ha vist un altre vídeo més ben editat. El sentit de la vida competeix amb la qualitat de la imatge.

Després hi ha els tutorials llargs, gairebé litúrgics, que exigeixen una estoreta, una espelma aromàtica i un pagament mensual. Aquí el sentit apareix com una subscripció prèmium: si no pagues, se’t mostra en versió reduïda, amb anuncis. «Respira, sent, connecta», diu una veu suau. Un respira, sent i connecta sense trobar el sentit.

Hi ha, finalment, els tutorials científics, que prometen exactitud, precisió, rigor -fins i tot «rigor mortis»-. «La neurociència explica el propòsit». Apareixen gràfics, sinapsis, àrees del cervell il·luminades com els barris d’una ciutat. El sentit de la vida es localitza en algun punt entre el lòbul frontal i la llista de reproducció. Tranquil·litza: si el sentit és al cervell, potser n’hi ha prou d’actualitzar el sistema operatiu. Cap d’aquests tutorials no contempla la possibilitat que el problema no sigui la falta de sentit, sinó l’excés. Com si el món estigués ple de significats i la nostra tasca consistís no pas a trobar-ne un, sinó a descartar els que sobren. L’existencialisme hauria estat impossible en els nostres dies. El que és increïble és que la gent continuï suïcidant-se. Alguna cosa falla.

Subscriu-te per seguir llegint