Coses del nomenclàtor

El consistori gironí s’ha agafat amb ganes la recerca de nous espais públics amb la voluntat de deixar perpetu record a persones que al llarg de la seva vida, ja fos en l’àmbit professional, social, artístic, etc., varen deixar empremta. El Comitè Municipal de Nomenclàtor constituït justament per a l’assessorament, informació i consulta sobre les propostes que la ciutadania pot fer arribar, tot i no ser vinculant (perquè és el plenari municipal qui té la darrera paraula), va decidir des del primer moment revertir la situació de la preeminència masculina davant la femenina, de tal manera que els noms de dones han anat agafant protagonisme (Montserrat Hosta, Neus Català, Mercè Huerta, Natàlia Molero, Muriel Casals o Simone de Beauvoir, en són alguns exemples) als quals s’hi hauran d’afegir els de Maria Assumpció Nicolazzi, Cristina Cervià a la passera del carrer del Carme o Montse Mas i Marquès a prop del CAP on va treballar-hi tants anys. També tindrà nom femení l’espai que s’anomenarà «Pati del convent de les Carmelites».

Aquest Comitè tècnic-polític, que incorpora representants de les AA.VV. amb veu i vot sempre que la proposta rebuda incideixi directament en un carrer, plaça i/o espai públic del seu barri, valora les peticions i fa els acords de consuetud. Generalment, els suggeriments solen estar ben argumentats i en alguns casos documentats per tal que la posterior deliberació pugui ser aprovada sense dificultats i menys enfrontaments. Denominacions com ara l’espai «Els 16 dels Químics» per a la plaça on hi havia la indústria d’àcid tartàric sobre la qual s’hi construïren els pisos de l’arquitecte Aldo Rossi, el dedicat al periodista Narcís-Jordi Aragó al costat del Jardí de la Infància o el del poeta Josep Tarrés que tants bons records va deixar a la ciutat especialment per la seva estreta vinculació amb Temps de Flors i el «seu» espai de Torre Gironella, en són alguns exemples.

És per aquest motiu que, francament, m’ha estranyat moltíssim que aquest Comitè hagi aprovat (això sí, sense unanimitat) incloure al proper catàleg la denominació «Waterloo». Naturalment, el primer pensament ha estat el de relacionar-lo amb la cruent batalla que va enfrontar l’exèrcit de Napoleó amb les del britànic Duc de Wellington el 18 de juny de 1815, és a dir, ara farà justament 211 anys, una efemèride que és per la qual és coneguda aquella ciutat belga. Doncs no, la proposta del grup de Junts al consistori era per la relació de veïnatge de qui va ser alcalde de Girona Carles Puigdemont i no pas per la derrota d’en Napoleó. A banda d’aquest fet conjuntural i amb l’ànim de reforçar la proposta, la regidora que ho va defensar va afegir-hi que així es deixava constància del «vincle que hi ha entre les dues ciutats». He fet mini recerca i veig que la ciutat belga té uns 35.000 habitants i és fundada del segle XI... Vincles? Quins vincles se suposa que hi tenim a banda de l’esmentat veí? Sembla que algú hi va posar un xic de seny i finalment va quedar amb «Ciutat de Waterloo», justament per allunyar-lo de batalles passades.

Però en aquest suposat afany de transparència i participació també s’han donat alguns casos de confusió com ara la proposta de canviar el nom de la plaça Poeta Marquina per la plaça del Carril. Semblava un canvi lògic per les connotacions franquistes del poeta però aquestes també eren les que tenia l’escriptor Josep Mª Gironella o l’activista cultural Feliu Matamala, ambdós receptors en el seu dia del carnet de la Falange Española i tanmateix tenen espais públics dedicats a la ciutat dels quatre rius. En aquest cas, però, els veïns varen rebutjar per àmplia majoria el canvi no pas per raons d’indole política sinó per qüestions pràctiques d’ús quotidià de l’adreça postal. Òbviament, els acords del Comitè no són vinculants però aleshores em pregunto perquè es fa una consulta si després no se’n vol fer cas? Una cosa semblant la trobem amb la denominació de la passera «Cristina Cervià» on els veïns del barri, tot i reconèixer una possible idoneïtat en aquesta denominació, defensen que es mantingui el nom popular de «Passera de la Font del Rei» que era com es coneixia des que es va posar en funcionament. De moment, però, encara està per veure si la passera veurà la llum aquest any!

Subscriu-te per seguir llegint