Jordi Dalmau

Entro a l’aula magna de la Casa de Cultura i la Dolors Reig em fa seure al costat del senyor Jordi Dalmau, tot un honor perquè és l’acte de presentació del darrer audiovisual del qual n’és guionista i impulsor amb els Amics de la Unesco de Girona. Li tinc prou franquesa com per a preguntar-li quants anys té: Noranta-vuit, pel camí dels noranta-nou. Amb passes elegants i un delit envejable puja els graons fins a l’entarimat i es treu de la butxaca de l’americana un únic foli. Jordi Dalmau és un bon orador de l’antiga escola i s’ho ha preparat. Un discurs ni massa curt ni massa llarg que no llegeix literalment, només fixa els ulls al paper per les citacions amb precisió. Amb els anys hem assistit i col·laborat en més d’una dotzena d’audiovisuals sobre paisatge, tradicions i cultura. El que va començar com una simple projecció de diapositives comentades s’ha transformat en treballs audiovisuals amb les darreres tecnologies digitals, però mantenint l’esperit inicial de què es pretén: imatges fixes i paraules (menys és més).

Jordi Dalmau és un dels valors de la ciutat a admirar i, a la seva edat, mereix tots els reconeixements ciutadans i cal que les institucions el tinguin present. Mestre, empleat de banca i home actiu i implicat, les seves col·laboracions durant gairebé quatre dècades a aquest diari són una delícia. És un home que escriu, fa i viu la vida de Girona. Amb un gran coneixement i estima de la cultura popular, fa auques, és pessebrista afeccionat als diorames... El seu treball divulgatiu sobre els paisatges i els autors que els han descrit també el relaciona amb l’excursionisme, que reivindica com a font de vocacions, amor per la natura i pel país.

Aquesta setmana s’ha presentat el preciós audiovisual Tardor a Collsacabra en el que les vistes esplèndides d’aquesta subcomarca (als gironins, en matèria de paisatges, ningú no ens pot donar lliçons, diu) estan acompanyades de textos de Josep Pla, a qui he tingut l’honor de prestar la veu. Abans de la projecció en Jordi aixeca la vista i diu una darrera cosa, que ens pot donar una pista sobre la seva vitalitat i longevitat: quan passi la primavera i l’estiu, hauríem d’organitzar una visita tardoral per a gaudir in situ d’aquestes vistes. Queda clar que el senyor Dalmau, pel camí dels noranta-nou, té projectes i el cap posat en el futur. Quin plaer tenir-lo com a actiu ciutadà de Girona. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint