Els cronistes de Girona

La fotografia és del 1962 i pertany a la sèrie 'Aiguats' de l’arxiu de l’Ajuntament de Girona. Els ponts amb prou feines es distingeixen sota la crescuda descomunal de l’Onyar. Les cases d’aleshores es veuen baixes i humils. El passeig General Mendoza, allà on avui dia té la seva seu el Diari de Girona, es veu com un passeig de poble. L’antiga caserna encara domina una riba que en pocs anys s’ompliria d’edificis.

Es poden veure centenars de fotografies com aquesta. Instantànies de totes les èpoques que condensen una manera de viure desapareguda. La inauguració d’una exposició de l’Escola Municipal de Belles Arts de 1957. Una processó de Divendres Sant travessant l’avinguda Sant Francesc, l’any 1977, amb un carro de cavalls dels manaies avançant entre els espectadors.

En una altra fotografia, de 1927, hi apareix un grup de dones joves celebrant el Dimecres de Cendra. D’aquells temps en què molts gironins sortien a enterrar la sardina per acomiadar el Carnaval i preparar-se per a la Quaresma. Les mirades semblen travessar el temps.

Totes aquestes imatges formen part de la selecció que Maria Àngels Palahí va començar després de jubilar-se, amb el suport i el permís del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l’Ajuntament de Girona. La seva col·lecció té un tret distintiu: no reuneix fotografies pel simple valor artístic, sinó perquè cadascuna conté una història que mereix ser explicada. Històries pròpies, de la seva família, dels seus veïns.

Palahí comparteix aquests records a les xarxes socials i, des de fa unes setmanes, també a l’Espai Cívic La Rosaleda. Sota el títol 'Recordant imatges antigues de Girona', la xerrada i l’exposició estan organitzades per l’Associació de Veïns Devesa-Güell.

Les ha dividides per temes: 'Els 4 trens de Girona', 'Les fonts naturals', 'Els vells oficis'. Encara queden obertes per apuntar-s’hi 'Els fotògrafs ambulants' i 'Ponts Eiffel'.

Mentre les grans ciutats competeixen per convertir-se en aparadors turístics cada vegada més homogenis, existeixen persones que sostenen una altra mena de patrimoni: el de la memòria quotidiana. I ho fan a pulmó. Pel fet de sentir-se cronistes de Girona. Moguts pel desig senzill que certes històries no desapareguin del tot.

Com l’exposició i la xerrada de Palahí, hi ha desenes d’esdeveniments arreu de la demarcació de Girona motivats per les ganes de compartir cultura i història. Gràcies a aquests cronistes, la història deixa de ser un relat distant i oficial per convertir-se en una conversa viva entre generacions.

Subscriu-te per seguir llegint