L’Informe Fènix, últim avís abans del col·lapse

Aquests darreres setmanes hi ha hagut dos grans esdeveniments, on un ha tapat l’altre amb l’acord sobre els pressupostos de la Generalitat. El que ha quedat tapat per la gran posada en escena amb l’acord de pressupostos ha sigut la presentació pública de l’Informe Fènix, un dur i cru diagnòstic sobre el model productiu català que ha fet tremolar a quasi tota la classe política del país, ja que és corresponsable per acció o omissió, al Govern o a l’oposició, del que està succeint a Catalunya els darrers 25 anys. I més quan mesures de xoc que s’haurien de prendre, importants prioritats que haurien d’estar incloses o incorporades dins d’aquests pressupostos, no ho estan. Probablement, la raó de tanta gesticulació i posada en escena sigui precisament aquesta, amagar que les reformes estructurals que depenen de Catalunya, una vegada més no s’han tingut presents per la inèrcia, la pressió de potents lobbies turístics i l’acomodació (i a seguir tirant la pilota endavant i qui vingui darrere ja s’ho trobarà).

És clar que tothom vol que hi hagi pressupostos i qui subscriu també, òbviament, però no aquests pressupostos. Potser cal recordar que a Catalunya, la voluntat política que expressen els pressupostos, va lligada a la llei d’acompanyament dels pressupostos, un marc polític obviat. Tot és un simple llistat d’inversions i despeses. L’Informe Fènix és una anàlisi exhaustiva, no la primera, sobre el model productiu, advertint que seguir-hi porta Catalunya al declivi i col·lapse. El diagnòstic fet per un prestigiós grup d’economistes catalans, gens sospitosos de radicalitat cridanera i ideològica, qüestiona el model de turisme de masses, serveis de poc valor afegit, incloent-hi també el monocultiu carni, que porta a llocs de treball poc qualificats, mà d’obra barata i òbviament, una crida constant a la immigració.

De fet, aquests mateixos dies es torna a dir que de cares el 2030, es necessitaran un milió d’immigrants més (com si no hi hagués aturats, el que vol dir que es vol mà d’obra barata). Ja fa anys que alguns d’aquests economistes estan advertint de deixar fer al lliure mercat, sense una intervenció clara per part de les administracions, per tal de regular, corregir i invertir tendències que estan devaluant i debilitant el conjunt de la societat (fins i tot les arques públiques catalanes), per més que alguns sectors i empreses estiguin fent enormes guanys, per no dir autèntiques fortunes. Tant és així que hi ha qui diu que tant parlar del dèficit fiscal amb Madrid, l’enorme forat que estem fent amb aquest model, decidit aquí, està portant Catalunya a una baixa competitivitat, baixos sous, disminució dels salaris en el PIB i més desigualtats socials, amb l’afegit que la baixa recaptació d’impostos no ajuda a una major prestació de benestar social (ni al futur de les pensions).

No és la primera ocasió que en aquesta tribuna he posat l’exemple de Mallorca i Lleida; ja que aviat haurem de posar l’exemple de Catalunya i l’Aragó.

Mallorca fa uns 50 anys, estava per damunt del PIB per càpita, i Lleida estava si no a la cua, molt per darrere. Avui Lleida, amb una economia diversificada, està per damunt de Mallorca, on el turisme de masses ha devaluat tant el model productiu, que fins i tot comença a haver-hi pobresa (a part de la crisi brutal d’habitatge). Per més que hi hagi grans hòldings que estiguin fent milionades.

Doncs sembla que Catalunya va cap aquí de cap (i l’Alt Empordà al davant). Es calcula que en 1-2 anys, l’Aragó passarà per davant de Catalunya per la mateixa raó, per apostar tot o quasi tot al turisme (i als serveis de baix cost). Difícilment això ho trobarem al País Basc o altres països europeus, i aviat a l’Aragó. És evident que els successius governs de la Generalitat fa anys, molts, 25 segons l’Informe, amb «procés» i sense «procés», estan actuant de la mateixa forma: la millor política industrial és no tenir-ne. No s’acaba d’entendre que amb els avisos que s’estan fent fa anys, on aquest model està portant empobriment i malestar, i ho veurem aviat amb el salt de l’extrema dreta (per incompareixença de l’esquerra), no hi hagi un urgent replantejament per part del Govern actual i els dos socis que, sent d’esquerres, o potser no, amb més motiu haurien d’empènyer cap a una intervenció decidida de la Generalitat per transformar o modificar el màxim aquesta deriva. De fet, aquest Informe acaba amb un manifest o crida a la Generalitat, Diputacions i ajuntaments a actuar ja abans que sigui massa tard. Però és una certa crida innocent, en la mesura que el que té de positiu, que el diagnòstic estigui fet per un grup d’economistes de prestigi i moderats, en negatiu té que en tant que moderats, no acaben de posar explícitament a la nafra dels partits i organitzacions implicades en el Govern i oposició, la contundència del diagnòstic amb un programa de xoc immediat, que òbviament tindria clars impactes polítics en uns pressupostos. I que això es produeixi els mateixos dies que es presenten amb gran gesticulació triomfal amb la cirereta del projecte de tren orbital (una burla quan Rodalies pot trigar 10 o 15 anys en normalitzar-se), és molt desafortunat. El model de país no canviarà per un futur i improbable tren orbital, sinó per una profunda intervenció pública per tal de remoure i transformar estructures «productives» (més aviat improductives) que només beneficien a una minoria, empobreixen a una majoria i devaluen les administracions catalanes.

Per saber més: www.informefenix.cat.