Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Girona

Carta d'una lectora: "No t'agrada la taxa? Et queixes? Espera, que la pujo, a veure si ara també et queixes"

L'autora afirma que no pot evitar pensar que "es tracta d'un càstig"

Envia la teva carta

Una ciutadana gironina llança residus en un contenidor de paper i cartró, en una imatge d'arxiu.

Una ciutadana gironina llança residus en un contenidor de paper i cartró, en una imatge d'arxiu. / David Aparicio

Venjança a través de les taxes d’escombraries

Maria Gràcia Cornellà Font | Girona


Tinc un petit despatx de psicologia a Girona on atenc algunes persones de qui em sento molt orgullosa.

Junts compartim emocions i generem algun mocador de paper quan necessitem expressar més i algun foli quan necessitem posar per escrit o esquematitzar algunes de les idees de què parlem. Es genera, al final de la setmana, una bossa a mig omplir de residus de paper.

Malgrat això, l’ajuntament va considerar, el 2025, que devia generar 50 litres diaris (sí, diaris) de residus. Sí, sí, el despatx és de psicologia, no és una gestoria. Hi treballem un total de dues persones, dos psicòlegs.

Entenent que hi devia haver un error, el mes de setembre vaig presentar una instància demanant a l’ajuntament una revisió del meu VMD (Volum Màxim Diari de residus, pels no iniciats). Els negocis tenim dret a demanar aquesta revisió.

Doncs bé, la setmana passada, vuit mesos després, vaig rebre la resposta. En ella se’m diu que, no només es desestima la meva petició de revisió del VMD, sinó que ara es considera que he de passar a un grup que paguen 200 euros més de taxa. Per entendre’ns, un despatx de psicologia amb dos psicòlegs que veiem unes 30 persones a la setmana se suposa que generem 80 litres de residus al dia (80 al dia, sí), i que hem de pagar 720 euros de taxes.

Tot i que s’esmenta un informe (De qui? Què hi diu? En què es basa?), al despatx no ha vingut ningú ni ha trucat ningú de l’ajuntament. Existeix un informe, però es desestima revisar el VMD. Es pren una decisió arbitrària, doncs.

No puc evitar pensar que es tracta d’un càstig: no t’agrada la teva taxa? Et queixes? Espera, que la pujo, a veure si ara també et queixes.

Així que res, toca tornar a queixar-se, pagar (sobretot) i esperar vuit mesos més amb l’esperança que no arribi un nou càstig que ens posi a... no ho sé, 1000 euros de taxes?

Això sí molta salut i moltes plantetes.

Tracking Pixel Contents