El fang arriba a Ferraz

Davant l’allau de presumptes casos de corrupció que afecten el PSOE, hom es pregunta si només està tocat o ja enfonsat. Pedro Sánchez intenta surar, malgrat que cada matí es lleva amb un nou escàndol als informatius. El cap de l’oposició, Núñez Feijóo, de moment no s’atreveix a presentar una moció de censura i tot fa pensar que espera veure el seu oponent morir a pessics.

El cert és que la parròquia socialista ha quedat més decebuda per aquest reguitzell de casos que no pas per les patacades sofertes a Extremadura, Aragó o Andalusia. Per cert, la cúpula socialista en aquest sentit s’hauria de plantejar el canvi de candidats a Madrid i al País Valencià. Ni Óscar López ni Diana Morant estan en condicions de fer ni tan sols pessigolles al PP. L’electorat vol líders que es treballin el territori –l’exalcalde de Sòria és l’únic que salvà els mobles– i no pas paracaigudistes arribats d’un Consell de Ministres.

Però anem al desencís que existeix a les files socialistes. Allò que ha fet més mal és conèixer el paper de Zapatero en una trama corrupta. Serà la justícia l’encarregada de dir si l’expresident és un lobbista –la qual cosa és una pràctica no regulada a Espanya– o bé jugava un paper decisiu en els tripijocs d’una colla d’empresaris sense escrúpols. S’haurà de conèixer la procedència dels seus ingressos i sobretot el paper que jugava l’empresa de les seves filles. Amb tot, Zapatero ho té complicat perquè com a mínim les seves amistats a Madrid o a Veneçuela són més que perilloses. L’expresident no es conformà amb la indemnització pel càrrec, per la qual cosa es decantà presumptament pel diner fàcil. Costa d’entendre com un home com ell participés en empreses opaques amb l’excusa d’una consultoria o un assessorament oral. Mentre no es produeixi la seva declaració la sagnia que patirà el PSOE serà majúscula.

Un altre cop dur per a Pedro Sánchez ha estat veure des de Roma com el jutge Ismael Moreno enviava la policia a la seu de Ferraz i obria una causa per a investigar si el PSOE s’ha finançat il·legalment. En cas de confirmar-se, seria impossible voler allargar l’agonia.

I si això no fos poc, torna a aparèixer el nom de Leire Díez. En aquesta ocasió a les ordres de Santos Cerdán, que dirigia la cuina del partit sense cap mena de control. Es parla que aquesta afiliada gaudia d’un fons del PSOE per a buscar les pessigolles a periodistes, jutges, fiscals o policies. Fins ara, havia manifestat que es dedicava a escriure llibres. Però la veritat és que el partit l’havia endollat a dit a empreses estatals com Enusa o Correos.

Al costat de tot aquest jeroglífic, Ábalos i Koldo continuen a la presó al costat de l’exsecretari d’organització i més íntimament hi ha els casos mediàtics del germà i de l’esposa del president, Begoña Gómez.

Els pròxims dies seran decisius per a avaluar la dimensió de tots aquests casos. Certament caldrà veure com surt d’esquitxat el PSOE i tant de bo les clavegueres de l’estat no facin de les seves, perquè aquests dies ho ha repetit Aznar, «el que pugui fer, que faci», amb l’objectiu d’enderrocar l’actual govern.

Ningú no pot negar que els jutges no exhibeixen la mateixa vara de mesurar si els casos afecten a una formació o a una altra. I això està comprovat atès que, malgrat les gravacions existents. Ni Cospedal ni Rajoy han estat investigats en el cas Kitchen. Aquest és un dels exemples que posen en dubte algunes de les actuacions de segons quins jutges i fiscals.

La consigna del PSOE és resistir. Però el partit està més enfangat que mai i aquests casos no permeten que es visualitzi l’acció del govern, que mereix una bona nota en qüestions econòmiques i d’ocupació. Tanmateix el soroll permanent opaca la gestió per bona que sigui. I sota aquest ambient ben aviat sabrem si se celebraran eleccions o bé el president opta per una moció de confiança o el cap de l’oposició presenta una moció de censura. S’admeten apostes.

Subscriu-te per seguir llegint