Incògnites polítiques de la dreta catalana

El panorama polític català actual no és fàcil de desxifrar. Persisteixen nombrosos interrogants que s’han d’aclarir en un període no gaire curt de temps. S’acosten les eleccions municipals del maig del 2027 i és probable que vinguin precedides d’unes eleccions generals. El vessant de la dreta catalana nacionalista moderada s’està articulant a Foment del Treball, la patronal presidida per Josep Sánchez Llibre, reelegit com a president de l’Assemblea General celebrada recentment.

En el transcurs de la seva intervenció ha insistit que el Govern i ERC han d’arribar a un acord pressupostari perquè sense pressupostos no es pot funcionar, reiterant, això sí, que no impliqui un increment de la pressió fiscal d’empreses i famílies catalanes.

En matèria fiscal, ha reclamat la supressió de l’impost de patrimoni, la reforma de successions i donacions, la deflactació de l’IRPF i la llibertat d’amortització. Sobre l’absentisme, qualificat «d’emergència silenciosa», ha anunciat el compromís de batallar per reduir-lo.

Hi ha alguna formació política que hagi recollit el guant? Doncs, per descomptat Junts per Catalunya, el partit de Puigdemont, ha recalcat, en el viratge que està donant per trepitjar més de peus a terra, la necessitat d’endurir la crítica contra l’infern fiscal que, segons ells, viu Catalunya. En canvi aposta per més mà dura amb la immigració quan Foment reivindica que la mà d’obra forana és necessària.

Junts s’ha dedicat a explotar el seu pes en el Congrés amb una oposició destructiva votant en contra del nou finançament, pactat per Oriol Junqueras a la Moncloa, sobre la condonació de part del deute en mans del fons de liquiditat autonòmica (FLA) i sobre el consorci d’inversions. Mentrestant, a Catalunya s’ha dedicat a denunciar una suposada tendència espanyolitzadora del govern Illa.

Bé, és un bagatge molt pobre. No és estrany, doncs, que a Junts li creixin els nans. La plataforma Ara Pacte Local, que el 2023 va ser la marca municipalista del PDeCAT, aspira a presentar-se en 200 municipis el 2027. Segons fonts de la plataforma, a hores d’ara serien 189 persones entre regidors i alcaldes que tindran autonomia local per decidir amb quina fórmula concorren als comicis, tant en solitari com en coalició.

Les incògnites persistiran mentre Waterloo continuï sent el centre de Junts. És on es prenen totes les decisions, i es manté el dubte sobre què passarà en cas que Puigdemont pugui tornar a Catalunya. Voldrà continuar a la presidència del partit? Repetirà com a candidat a la Generalitat o deixarà pas a altres figures?

Subscriu-te per seguir llegint