Un mes curull d’activitat

Vaig començar el mes de maig canviant el marcador i participant, com cada any, a la manifestació obrera del Dia del Treball . A banda d’això, he de dir que aquestes darreres setmanes he tingut força activitat.

Girona ha acollit l’exposició de flors, un certamen que ha reeixit en el temps tot i que va ser iniciat per la Falange i impulsat per destacats gironins com ara Josep Tarrés i la Cobarsí. Més enllà d’aquest esdeveniment turístic de masses, a mi em va interessar més la Setmana Paulo Freire, en la qual hi va haver una taula rodona que va tractar els nous reptes que es plantegen en l’educació d’adults, la inauguració del monument a l’alfabetització a Torre Gironella, creat per Vicenç Huedo i executat materialment per Balliu Picapedrers, la inauguració de la placeta dedicada a Sebas Parra a Santa Eugènia i l’homenatge que es va fer a l’auditori Irla al pedagog Mon Marquès, que va comptar amb l’assistència de totes les autoritats, encapçalades aquest cop sí pel batlle Salellas. També hi varen participar la consellera Paneque, que continua esfullant la margarida per veure si torna a encapçalar la llista socialista a l’Ajuntament de Girona, la vicepresidenta de la Diputació Gemma Geis, el rector de la universitat i fra Octavi, el bisbe de Girona. Amb motiu d’aquest homenatge s’ha editat el llibre Salomó Marquès: educació, memòria, democràcia, impulsat i coordinat pel Nucli Paulo Freire.

Més enllà de les patums que varen participar en l’acte, el que més valoro del Nucli Paulo Freire és la feina silent però efectiva que fa cada dia fora dels focus mediàtics, gent com en Joan Colomer, en Xavier Besalú o en Miquel Blanch.

Particularment, l’acte que em va interessar més de la setmana és el que va tenir lloc a la UdG, en què la mediadora intercultural i professora de la UAB Fatiha El Mouali Samadi va parlar sobre Escola catalana i mares d’origen marroquí. Les interrelacions de poder i racisme.

Diumenge dia 10, a les 11 del matí, vaig participar en l’homenatge a la vellesa que va organitzar l’associació de veïns del meu barri (Vista Alegre/Carme). L’acte, que es va celebrar al parc, va fer un reconeixement als majors de 85 anys, que al barri som 44. La dona més gran en té 95. No em vaig poder quedar a l’arrossada, però abans de marxar, galant de mena com soc, em vaig acomiadar de tres vídues i vaig obsequiar amb una flor la veïna més eixerida i elegant del barri, amb la qual tot sovint comparteixo lectures.

L’associació de veïns ha tingut un relleu a la presidència. En Pep Fortià, que ha fet bona feina en el seu mandat, ha aconseguit per a l’entitat un local més espaiós i funcional en el qual, per cert, el passat divendres 22 en Josep Maria Llauger hi va impartir una de les seves lliçons magistrals. El president sortint va passar llista dels temes pendents que té el barri: refer el malmès teixit comercial, obrir la passera sobre l’Onyar que sembla que, després d’estar tancada gairebé sis anys (des de desembre de 2020), finalment ara el batlle Salellas vol inaugurar la nova uns mesos abans de les eleccions, resoldre l’afer dels sorolls, posar mà en el tema de l’habitatge i incorporar al barri les inquietuds dels nous veïns que han anat arribant.

La setmana després de Sant Jordi, la Rosa Maria Roqueta va presentar a l’Arxiu Municipal el llibre Manel Roqueta i el seu temps, en el qual l’autora reivindica la figura del seu oncle i padrí, que més enllà del parentiu es mereix, sens dubte, ocupar un lloc d’honor en el cenacle dels artistes gironins de la seva època.

Un altre acte al qual vaig assistir va ser el que va organitzar Lluita Internacionalista al centre cívic del Barri Vell. La periodista Cristina Mas, cap d’internacional del diari Ara, va parlar de l’actualitat més punyent i de les batalles que es lliuren a Palestina, Iran, el Líban i, segurament molt aviat, també a Cuba.

Aquest mes de maig, que ha acabat amb la primera onada de calor, també ha tingut el multitudinari càsting de Disney i el desallotjament del bloc ocupat de la ronda Ferran Puig. La ciutat ha continuat les obres de pacificació de la plaça Catalunya, que si tot va bé també haurien d’estar enllestides abans del 23 de maig de l’any vinent, data de les eleccions municipals.

No voldria pas cloure aquest article sense esmentar l’èxit de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra, que el passat dia 16 es va presentar a la Sala de Cambra de l’Auditori de la Devesa. Cinc corals i diversos cantants solistes varen interpretar una de les peces més celebrades del repertori líric català, en una funció solidària a benefici de la Fundació Mas Casadevall. La vintena edició del Festival Art i Altruisme, que va omplir de gom a gom l’auditori, va tenir una petita sorpresa quan el director de la Fundació va voler retre un homenatge públic a la Fina Burset, una de les ànimes més actives de la fundació, lliurant-li un ram de flors que va anar seguit per una forta i merescuda ovació per part de tots els assistents.