Sanchisme, rufianisme, zapaterisme

El sanchisme és una empresa que es presenta sota el paraigua d’un partit polític amb la marca registrada de PSOE, unes sigles que segons testimonis, foren arrancades una nit de la tomba de Pablo Iglesias, el fundador del PSOE autèntic, per entendre’ns, que pretenia passar la planxa per la societat amb la finalitat que tots fóssim iguals, i els nostàlgics de la puresa originària creuen que s’ha reencarnat en el Pablo Iglesias de Podem, francament, si fos cert ens trobaríem davant un procés de reencarnació defectuós. Si d’una lletra se sent orgullós l’empresa és de la O de PSOE, el moviment obrer, descamisats o de coll blanc, perquè és l’evidència que el sanchisme creu en la màxima que tots som iguals, ara bé, els que tenen la responsabilitat de tirar endavant l’empresa s’han de regir per unes lleis que s’avinguin amb els temps actuals, segons el sanchisme: si anéssim de bona fe, amb l’alè dels empresaris del PP i Vox fent-nos pessigolles al clatell i amb els socis minoritaris cada vegada més exigents, faria temps que ens haurien aniquilat, i el sanchisme insisteix: no demanem cap tracte de favor, només que se’ns estimi, necessitem tot l’amor del món, que els jutges ens bressolin i entenguin el món canalla on vivim, que la premsa, les ràdios, les televisions, les xarxes socials ens dediquin paraules d’amor.

Potser recordeu una anècdota que vaig explicar aquí mateix fa un temps sobre Marta Ferrusola, el porter de l’edifici on vivia amb el MHP Pujol li pregunta si sabia de què se n’ha fet d’un ram de flors que lluïa a l’entrada de l’edifici, ella explica que se l’havia emportat a casa perquè ningú el pogués robar, doncs bé el sanchisme no roba, l’empresa s’emporta a casa part dels nostres impostos perquè no els robi la competència, i com que els diners són poder i el poder són diners, el sanchisme segueix una de les màximes de Cruyff amb un petit retoc: si tens el poder els altres no el tenen. En cas que l’UCO registrés un dels despatxos de l’empresa PSOE i d’una porta s’escapessin, Koldos, Ábalos, Cerdanes, Zapateros, Leire Díaz, David Sánchez, Begoña Gómez, bosses plenes d’euros, collars, rellotges, joies vàries, Delcy Rodríguez, Maduro, la mòmia de Fidel Castro, Huawei..., el consell que donaria Rey Cohn, mestre i preceptor de Trump, seria: aguantar, resistir, negar-ho tot, atacar, contraatacar, disculpes cap, dir que és un contuberni judeo-maçònic o alguna cosa per l’estil.

Tard o d’hora coincidirem amb el postsanchisme i s’especula que el rufianisme podria agafar el relleu, no com a empresa de govern sinó com a llum d’un far per evitar el naufragi dels qui estan convençuts de La superioridad moral de la izquierda, i si ho he escrit en castellà és perquè és el títol del llibre de l’Ignacio Sánchez-Cuenca, professor de Ciències Polítiques, que exposa uns arguments que podrien servir per a explicar per què el nou testament és moralment superior al vell testament, i seguint l’estela virtuosa, la mescla de partits d’esquerra que formen el projecte del rufianisme proclamen que fora de l’esquerra no hi ha salvació, parafrasejant extra ecclesiam nulla salus, fora de l’Església no hi ha salvació, fora de l’esquerra només hi ha les tenebres del feixisme. Penseu, però, que ni el sanchisme ni el rufianisme haguessin estat possibles sense el zapaterisme, un catecisme que té com a talismà espiritual el talante, tots volem fer el bé i no el mal, però la carn és feble, caiem constantment en les temptacions més espúries, però si cada dia davant el mirall ens estirem les galtes fins a semblar el ninot de Netol, aconseguirem que la gent confiï en la nostra bondat.

Subscriu-te per seguir llegint