Hem caigut, però no estem derrotats

El descens del Girona a Segona Divisió és una notícia dura, dolorosa i difícil de pair. Per a tots aquells que estimem aquest club, veure com es perd una categoria que tant havia costat assolir és un cop profund. Però seria un error imperdonable buscar un únic culpable, assenyalar només una persona o simplificar una situació que, en realitat, és molt més complexa. Aquest descens és responsabilitat de tots els estaments del club. De la direcció esportiva, de la banqueta, dels jugadors, de la gestió institucional i també d’una planificació que no ha estat a l’altura de les exigències de la categoria. Les coses no s’han fet bé. S’han comès errors en moments clau, s’han pres decisions equivocades i, en massa ocasions, ha faltat contundència, autocrítica i capacitat de reacció.

No es pot competir a Primera Divisió només amb il·lusió i amb aquest «orgull gironí» que tantes vegades es proclama. Cal projecte, ambició, encert i una estructura sòlida. I aquesta temporada ha deixat clar que alguna cosa s’ha trencat. Es va confiar massa en dinàmiques passades, no es va reforçar prou l’equip i no es van llegir bé els senyals d’alarma. Ara bé, la crítica no ha de ser destrucció. Ha de servir per redirigir el camí. Cal revisar què ha fallat, prendre decisions fermes i construir una nova etapa amb més rigor. Malgrat la decepció, continuo confiant en aquest club. Confio en la seva gent, en la seva afició i en la capacitat del Girona per aixecar-se. Hem caigut, sí, però no estem derrotats. Avui toca criticar, perquè és necessari. Toca exigir responsabilitats però també toca mirar endavant. El Girona ha de redreçar el rumb, aprendre dels errors i assumir que tornar a Primera no serà fàcil.

Subscriu-te per seguir llegint