El debat dels peatges a l’AP-7

Condueixes per l’autopista AP-7 en direcció a França. Passes per Girona i, de sobte, tots els camions surten del primer carril, perquè està limitat a 80 quilòmetres per hora, i tu has d’esquivar-los fins al tercer, mirant que no t’envesteixin els que venen embalats, força per sobre dels 120, sense ser conscients de «l’invent» dels carrils de 80. Girona queda enrere i, com més s’acosta la frontera que ens van explicar que havia desaparegut fa tres dècades, cada cop hi ha més camions en una autopista que, sovint, només té tres carrils. Catalunya és terra de pas i el tram gironí de l’AP-7 és el gran eix viari d’aquest pas.

Des de fa gairebé cinc anys, un eix de franc per a tothom: per als veïns que només la volen fer servir com a «ronda» de Girona, per als que han d’anar a treballar a Figueres, per als que l’agafen el cap de setmana per anar de Barcelona fins a la Costa Brava, per als que hi passen cap a Europa o travessen tot el continent en direcció al nord d’Àfrica; per a les furgonetes que reparteixen productes d’Amazon, per als camioners que porten fruita d’Almeria fins al gran nexe de distribució europeu de fruita i verdura de Saint Charles, a Perpinyà, o per als tràilers de les grans rutes internacionals. Absolutament per a tothom. Es calcula que, cada dia, passen 15.000 camions per la Jonquera. Camions que, abans o després, han passat per una AP-7 cada cop més col·lapsada. De camions, de cotxes i, malauradament, d’accidents. Ho explicava molt bé l’Eva Batlle en un reportatge d’aquesta setmana en aquest diari. Un 55% dels accidents al tram gironí de l’AP-7 tenen camions implicats. La culpa és només dels camions? O d’una autopista que, com passa amb el país dels 10 milions, està desbordada per l’actual volum de trànsit que acull? Desbordada i amb problemes de finançament sense la inversió privada de l’antiga concessionària.

La solució és tornar a posar peatges? Per a tothom? Només per als transportistes? Només per a la gent que la utilitza de manera puntual? Bonificacions per a qui hi hagi de passar cada dia? Una vinyeta, com a molts països europeus? Moltes preguntes. La solució no és senzilla. Però el debat s’hauria d’encarar com més aviat millor.

Subscriu-te per seguir llegint