Judici a la sociovergència sanitària

Aquests dies, s’està jutjant a Tarragona el cas Innova, una trama de corrupció darrera la construcció de l’hospital Sant Joan de Reus, que es remunta a l’any 2012. Innova era un gegant, molt opac, que gestionava la major part dels serveis de Reus, tant centres sanitaris, com urbanisme, serveis d’aigua, aparcaments, mercats, transports públics, etcètera. La vista oral, que s’allargarà fins al mes de juliol, implica a càrrecs de la salut pública i polítics per contractacions irregulars i salaris injustificats.

Aquest judici, que no ha merescut cap atenció per part dels mitjans de comunicació catalans, a banda dels tarragonins, va molt més enllà de l’àmbit local de Reus. D’alguna manera, s’està jutjant la sociovergència que ha controlat la sanitat catalana pràcticament des de la recuperació de la Generalitat. El principal imputat és Josep Prat, un enginyer naval que compatibilitzava la direcció general d’Innova, en un ajuntament (Reus) governat pel PSC, amb la presidència de l’Institut Català de la Salut (ICS), amb Artur Mas (CiU) al capdavant de la Generalitat, i també era membre del consell d’administració de l’antiga filial espanyola de la multinacional sanitària United Surgical Partners (USP). Alça, Manela!, que diria aquell. Un altre dels acusats és Carles Manté, que tan aviat ens el trobem ocupant un alt càrrec de la Generalitat (va ser director del Servei Català de la Salut) com dirigint patronals hospitalàries. Josep Prat ja ha arribat a un principi d’acord amb la Fiscalia, admetent la comissió de tres delictes.

CiU va crear el sistema sanitari català des de zero, entre els anys 1980 i 2003, cosa que li va permetre teixir una xarxa empresarial per satisfer una enorme demanda de serveis. Aquesta xarxa es va formar, en la seva major part, per amics de Jordi Pujol, fundadors de Convergència, o antics alts càrrecs del partit, entre els quals van destacar Carles Sumarroca, Ramon Bagó, Jaume Roma o Josep Maria Via. L’actual director del Diari de Girona, Josep Callol, ho va explicar en una sèrie de reportatges publicats entre 2005 i 2012. Com és habitual a Catalunya, tothom va mirar cap a un altre costat, oposició inclosa.

Quan el PSC va entrar a la Generalitat (desembre de 2003), amb Marina Geli de consellera de Salut, el sistema creat per CiU es va mantenir. L’única novetat fou que es van intercanviar els llocs de responsabilitat de la sanitat catalana. Directius de les patronals hospitalàries van ocupar càrrecs a la Conselleria, mentre que els cessats del departament cobrien les vacants del sector privat. I, quan el 2011, CiU recupera la Generalitat, es va tornar a produir l’intercanvi de càrrecs, en direcció oposada a l’anterior. I així, la sanitat catalana va estar controlada, durant dècades, per noms com Josep Maria Prat, Carles Manté, Josep Maria Padrosa, Raimon Belenes, Josep Fité, Manel Jovells, Joaquim Casanovas, etcètera.

Ara, quasi vint anys després, ens trobem que roda el món i torna al born. El judici, on Josep Prat i Carles Manté són dos dels principals encausats, ha esquitxat a l’exconsellera Marina Geli, que encarna perfectament el que en el seu dia es va batejar com a sociovergència. Geli, quan el 2015 va veure que al PSC no hi quedava gaire a rascar, es va apropar a l’antiga Convergència, i posteriorment a Junts. Un any més tard va ser designada coordinadora estratègica del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials de la Universitat de Vic i el setembre de 2019 directora general de la Facultat de Medicina. Com a compensació, ha anat en llocs simbòlics de candidatures de Junts, i s’ha convertit en una fan de Carles Puigdemont. I ara ens trobem que, durant el judici del cas Innova, el tinent instructor de la Guàrdia Civil ha situat, per primera vegada, a Marina Geli en l’origen de les decisions que van acabar derivant en les contractacions objecte de judici. Els investigadors van localitzar un document elaborat per Josep Prat sota el títol «Memòria», en què descrivien reunions mantingudes entre la mateixa Geli, el llavors director del CatSalut, Josep Maria Sabaté, i l’exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. Segons la Guàrdia Civil, l’exconsellera de Salut es va salvar, en el seu moment, de la investigació policial perquè estava aforada. Malgrat la quantitat de milions i milions d’euros que mou el sistema sanitari a Catalunya, mai ningú, mai, ha demanat investigar al Parlament els negocis, les concessions, i les corrupteles que genera. Igual és perquè no poden recórrer al comodí de demanar el traspàs de competències.

Subscriu-te per seguir llegint