Pagar per aparcar i per circular

Dilluns vinent, el ple de Girona votarà la supressió gradual de bona part dels aparcaments gratuïts del centre de la ciutat per substituir-los per diferents modalitats de pagament.

Durant molt temps hem confós l’aparcament gratuït amb un dret adquirit, quan en realitat una plaça ocupada indefinidament no és una plaça al servei de tothom; és un recurs públic bloquejat. La zona verda, ben aplicada, no ha de ser un càstig per als residents, sinó una eina per donar-los prioritat davant la pressió dels vehicles de fora. Estic convençut que la majoria de veïns de la Devesa i Vista Alegre no voldrien eliminar les zones verdes que ja fa anys que funcionen als seus barris.

En zones cèntriques, on la demanda supera de llarg l’oferta, la gratuïtat absoluta acaba sent injusta: premia el primer que arriba i el que més temps ocupa l’espai. Regular vol dir introduir ordre, rotació i preferència per a qui viu al barri.

Girona necessita un centre més ordenat, més amable i menys sotmès a la recerca eterna d’un lloc on deixar el cotxe. Les zones verdes i blaves no són una solució màgica, i s’han d’acompanyar de tarifes raonables, bona informació, aparcaments dissuasius i un transport públic eficient i de qualitat. En aquests dos últims punts, queda molta feina pendent.

I parlant de pagar. Les dades d’accidentalitat a l’AP7 que hem conegut aquesta setmana reobren el debat sobre la gratuïtat d’aquesta via. Avui tenim una via més congestionada, més deteriorada i amb més sinistralitat que fa uns anys. Girona suporta una part molt important del trànsit del corredor mediterrani i de la connexió amb França. Això té beneficis econòmics, però també costos locals. No es tracta de recuperar les barreres ni les cues als peatges, sinó de posar preu a un ús intensiu que avui té costos evidents però ingressos insuficients. Experiències com la vinyeta, aplicada en diferents països europeus, podria ser la solució. I sempre es podrien establir bonificacions per a residents, mobilitat obligada, rendes baixes o usuaris recurrents, concentrant l’esforç en el trànsit internacional o de pas.

Subscriu-te per seguir llegint