Les preguntes no me les dicta ningú

Va ser just acabar la roda de premsa de Lluc Salellas sobre el Truffaut, quan un senyor a qui no sé identificar, que passava per allà, em va etzibar, sense dir ‘hola’: «A vosaltres les preguntes us les dicten?». Doncs no, no me les dicta ningú.

«Al Col·lectiu només hi queden quatre vells». Resulta que el senyor en qüestió estava molest perquè durant la compareixença de l’alcalde se li preguntés per quin futur li espera al cinema municipal ara que perdrà part de la seva essència: els qui el van crear i cuidar durant més de trenta anys se’n van. No és cap crítica ni cap retret als nous gestors, que ho deuran fer tan bé com podran. Simplement era una constatació que tothom qui sap llegir entén.

El corrent que lamenta tot aquest episodi -al final tot ha acabat tal com aquest diari va avançar que acabaria l’11 d’abril passat- segueix viu, però detecto també, in crescendo, veus a qui ja els sembla bé que Terribas i la seva colla hagin perdut la nineta dels seus ulls, suposo que per enveja. «L’empresa que vingui per què no ho ha de fer bé?», va seguir el senyor no identificat, potser crític frustrat. Ningú no ho ha dit, que no ho hagin de fer bé. Simplement, serà una altra cosa.

Amb els periodistes tothom s’hi atreveix. Tenim la culpa de tot, fins i tot del descens del Girona. I deu ser això, potser, el que més molesta: que encara hi hagi qui pregunti sense demanar permís i qui expliqui les coses encara que incomodin. A mi em poden retreure el que vulguin, fins i tot que m’equivoqui. Però les preguntes, mentre pugui, me les continuaré fent jo.