Caçar senglars amb les mans lligades

Mentre els despatxos de Barcelona s’omplen d’informes sobre l’emergència cinegètica i els titulars alerten de la invasió descontrolada de senglars que arruïna els nostres camps, a la Catalunya real, la que trepitja el fang, passa una cosa ben diferent. La por ja no és només perdre la collita, sinó que l’ombra de la pesta porcina africana (PPA) acabi per enfonsar el sector ramader; una amenaça sanitària gravíssima que s’escapa completament al control del Departament d’Agricultura per la seva incapacitat de rebaixar la densitat de fauna salvatge. En aquest escenari límit, la pagesia, cansada de veure com la feina de tot un any i el futur de l’explotació s’esvaeixen sota les potes i els ullals d’uns animals desbocats, decideix actuar demanant una autorització excepcional. I és precisament aquí on comença el veritable perill, que ja no ve del bosc ni del virus, sinó de la mateixa Administració.

Fa pocs dies hem viscut un cas que frega l’absurd de la pitjor burocràcia kafkiana. A un pagès del Gironès amb el permís excepcional a la mà per fer controls nocturns, se li ha requisat l’arma i s’enfronta a una sanció greu de 3.000 euros. El delicte? No pas ser un furtiu ni disparar on no tocava. El seu «crim» ha estat utilitzar un carregador de cinc bales en lloc d’un de tres. Un tecnicisme. Una minúcia burocràtica que demostra la desconnexió absoluta del Departament amb la realitat del camp.

El més sagnant d’aquest cas és que la llei permet perfectament a Agricultura autoritzar aquests mitjans. No és un problema legal, és un problema de voluntat política. Quan són els Agents Rurals qui fan el control utilitzen visors i carregadors de cinc bales de manera legal sota empara oficial. Però quan és el pagès -format, amb llicència i assegurança en regla- qui surt a defensar el seu pa substituint l’acció que no fa el Govern, se’l priva de les mateixes eines.

L’Administració té la potestat jurídica d’incloure aquests mitjans en les resolucions excepcionals per danys, però prefereix la via de la teranyina burocràtica: delegar la responsabilitat del control al sector primari i, al mateix temps, desarmar-lo i criminalitzar-lo davant la llei.