«Magnifica Humanitas»

S’havia rumorejat que el Papa preparava per al 15 de maig, 135è aniversari de la Rerum novarum, una encíclica sobre intel·ligència artificial (IA) amb el títol de Magnifica Humanitas i amb el subtítol «Sobre la custòdia de la persona humana en el temps de la IA». Posaria en guàrdia davant de les noves tecnologies controlades per una elit opaca, amb més poder que molts governs, amb el risc de conduir-nos a noves atrocitats si no hi posem límits humans. La cosa es va endarrerir. Per què? Resultava que la Banca Vaticana o IOR (Istituto per le Opere di Religione) tenia fons d’inversió que incloïen grans tecnològiques vinculades amb la IA. Entenem-nos. Les inversions del IOR exclouen armament, joc, combustibles fòssils, instruments d’avortament i anticonceptius i posa filtres a d’altres. El Vaticà no inverteix directament en empreses tecnològiques, però, havent creat amb Morningstar índexs «ètics catòlics», segons la composició observable de l’ETF (Exchange Traded Fund o fons d’inversió cotitzat), tenen un comportament global similar, ja que solen tenir molt pes en les grans tecnològiques nord-americanes. En altres paraules, diversos mitjans -per exemple El País (26-VI-2026)- indicaven que els fons que inverteixen en empreses d’aquests índexs inclouen grans tecnològiques vinculades a la IA com Meta, Alphabet / Google, Apple, Nvidia, Microsoft , Amazon... La relació, certament, pot ser indirecta; per posar un exemple, encara que el Vaticà no tingui accions directes d’OpenAI, resulta que Microsoft n’és el principal soci i inversor. Breu: en un sistema financer global dominat per grans tecnològiques, és molt difícil invertir sense trobar-te embullat en alguna d’elles.

A iniciativa del cardenal i jesuïta canadenc Michael Czerny, Lleó XIV, abans de caure en incoherències, en un rescripte del 16 de maig va crear una comissió interdicasterial dedicada a la IA. Nascuda sota el paraigua del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, n’assumia la coordinació durant el primer any. Està integrada per representants d’aquest dicasteri i per altres de la Doctrina de la Fe, de Cultura i l’Educació i el de Comunicació. També hi participaran membres de la Pontifícies Acadèmies per la Vida, de les Ciències i de les Ciències Socials. Entre els seus objectius hi havia el d’estudiar i informar sobre les activitats i projectes vinculats a la IA, incloses les polítiques sobre el seu ús dins la mateixa Santa Seu.

Així les coses va poder presentar la coratjosa Encíclica, amb tots els honors a l’aula sinodal -la sala Nervi- el passat 25 de maig, tot i que està datada el dia 15… «Així com l’energia nuclear ha d’estar al servei de tothom i del bé comú, les decisions sobre la tecnologia mai no s’han de separar de la consciència i la responsabilitat», va dir aleshores.

Des de l’inici del seu pontificat, Lleó XIV havia mostrat un interès especial pels efectes de la revolució tecnològica actual, com va reflectir amb la publicació del document Antiqua et Nova (2025). Ara l’Encíclica, que abraça 245 paràgrafs, té cinc capítols, amb una introducció i una conclusió esperançada. Els dos primers es refereixen a la doctrina social de l’Església i als seus orígens, el tercer enfoca directament el problema de la IA -que no es pot comparar amb la humana (núm. 99)-, i els altres dos sobre les conseqüències de la IA en relació amb punts clau com la veritat, el treball, la llibertat o la vinculació de la IA a la cursa armamentística. El principal problema que critica de la IA (i la lliga amb la robòtica, la nanotecnologia, la biotecnologia i les ciències cognitives, que porten al transhumanisme i al posthumanisme, n. 116), és que els principals motors d’aquest desenvolupament «són actors privats, sovint transnacionals, dotats de recursos i capacitat d’acció superiors als de molts governs» (5), els quals tendeixen a l’opacitat i a eludir el control públic (95). La tecnologia que pot curar, connectar i educar «també pot dividir, descartar i generar noves injustícies» (9). «La IA no es pot considerar moralment neutra» (104), escriu, i qualifica de «síndrome de Babel» «la idolatria del lucre, que sacrifica els dèbils, la uniformitat que aplana les diferències» (10). El papa va contra el rearmament digital (192), contra la «mentalitat tecnocràtica i posthumanista que tendeix a considerar la persona com un objecte manipulable o un recurs a optimitzar» (172) i contra l’economia digital que explota nens i dones per obtenir terres rares necessàries per a l’obtenció de dispositius i microprocessadors en què es basa la IA (173). Per a ell són un nou colonialisme i una nova esclavitud. I, entre les seves cites, el d’un personatge bíblic poc conegut com Nehemies (reconstructor del Jerusalem postexílic), lluitadors com Luther King i Mandela, màrtirs com Kolbe, Romero o Angelelli, lluitadores com Laura Montoya, Teresa de Calcuta, Dorothy Day, Maria Skłodowska-Curie, Maria Montessori, Elisabeth Elliot, Wangari Maathai, Benazir Bhutto (124), o la filòsofa jueva Hannah Arendt (134), escriptors com Guardini (93), Frankl (121) o Tolkien (213), per citar-ne alguns, a banda de la Novena Simfonia de Beethoven, el Guernika de Picasso, el film La llista d’Schlinder, de Steven Spielberg (122).

Algunes afirmacions del document: «Confiar, en la pràctica, a un algorisme el poder de seleccionar qui és digne i qui no, sense que ningú assumeixi el pes de la decisió» es revesteix «d’una neutralitat i una objectivitat davant les quals és impossible protestar. I, així, la injustícia es fa silenciosament...» (núm. 103). «Desarmar la IA vol dir sostreure-la a la lògica de la competència armamentística, que avui ja no és només militar sinó econòmica i cognitiva. És la carrera per l’algorisme més eficaç i pel banc de dades més ampli, per consolidar un avantatge geopolític o comercial sobre tots els altres. Desarmar vol dir trencar aquesta equivalència entre poder tecnològic i dret a governar (núm. 110).