El papa ve a convertir-nos?

«Espanya, terra de missió»: així s’obria un número de SalTerrae, revista de teologia pastoral dels jesuïtes espanyols. «De ser el país que més missioners aportava a l’Església universal i on una amplíssima majoria de ciutadans es confessava catòlica s’ha passat a una situació de secularització... Les dades estadístiques que donen fe de la decadència en què estem són de sobres conegudes». El Sant Pare arriba amb la intenció de convertir la massa creixent dels descreguts? O es donarà per satisfet si orienta la fe i la pietat dels que li concedeixen autoritat?

Si l’Església busca conversions a Catalunya, la feina que espera als missioners és enorme. Diem «missioners» perquè han de venir d’altres països a suplir la manca de vocacions: ruandesos i sud-americans tornen la visita de segles passats i regeixen les nostres parròquies, mentre convents de monges tanquen per envelliment. L’amplitud del sentiment religiós minva generació rere generació, del 74% dels majors de 75 anys al 44% dels menors de 25 anys (Islam inclòs), i només un terç dels que es diuen catòlics es declara practicant. No pas de missa setmanal, si ens fixem en l’assistència. Nou de cada deu alumnes de batxillerat refusen la classe de religió, nou de cada deu matrimonis són pel civil, i si miren les esqueles veuran on se celebren els funerals. Però, això sí, Barcelona presumeix del temple més alt del cristianisme, amb els 172,5 metres de la torre que beneirà Lleó XIV. La magnificència gaudiniana, atraurà conversions o només turistes?

El no dels mestres. Els professors de la pública han votat que no a l’acord entre el Govern i els seus principals sindicats. Aquests han estat obertament desautoritzats pels treballadors als que se suposa que representen. No sé si és legalment possible, o si caldria inventar dreceres normatives, però la situació fa pensar en la conveniència d’unes noves eleccions de delegats.

La directa d’Illa. Salvador Illa diu que posarà la directa per desencallar el finançament autonòmic en qüestió de «mesos». No pot ser d’altra manera, perquè a la contrapart, que és el govern de Pedro Sánchez, no n’hi queden gaires, de mesos per davant.

Uff. Catalunya ha viscut la primavera meteorològica (març-maig) més càlida des que hi ha registres. No eren manies. L’estadística confirma la percepció.

Subscriu-te per seguir llegint