Pressupostos en marxa

Rebutjades les esmenes a la totalitat als pressupostos de la Generalitat 2026, presentades pels grups de l’oposició, els comptes s’aprovaran definitivament el 2 de juliol. Ha sigut una llarga negociació entre PSC i ERC, amb el suport dels Comuns, fins a assolir la signatura d’uns acords que permetran a Catalunya disposar dels recursos necessaris, especialment per nodrir part de les deficiències d’educació, sanitat o serveis socials.

Dissortadament, des de les eleccions del 12 de maig de 2024, els socialistes de Salvador Illa assolien 42 escons i possibilitats reals de governar amb una aliança d’esquerres, que ha costat déu i sa mare, per certificar d’obrir una nova etapa a Catalunya després d’un turbulent procés.

El govern d’Illa ha actuat gairebé de puntetes en temes considerats conflictius per evitar la reproducció de qualsevol mena de crispació semblant a la que es viu a Madrid. Ni el retard de Rodalies ni la presència de policies infiltrats en assemblees de mestres han pogut desestabilitzar l’acció de govern que s’ha defensat amb un repetitiu missatge d’atendre els problemes reals de la gent.

Ara bé, una onada de protestes socials s’han ajuntat per entorpir l’activitat de l’administració en alguns casos arribant a excessos preocupants.

Destaca per la seva intensitat el sector educatiu amb reivindicacions que inclouen recuperar el poder adquisitiu perdut els darrers anys i garantir una actualització salarial que eviti noves pèrdues; baixar ràtios i ampliar plantilles per garantir una educació pública de qualitat i una inclusió real; alleugerir la sobrecàrrega de treball, reduint la burocràcia i tasques innecessàries; garantir la democràcia als centres i l’estabilitat de les plantilles. Són mesures de gran envergadura, no assolibles immediatament com exigeixen els sindicats que no han acceptat l’acord signat entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT.

Un altre front obert és la sanitat. Metges de Catalunya, sindicat majoritari, és summament bel·ligerant amb el Departament de Salut al qual acusa de fer l’orni i limitar-se a espolsar-se les puces assegurant que les competències per oferir solucions a les reivindicacions del col·lectiu mèdic corresponen al Ministeri de Sanitat. El sindicat nega de manera rotunda aquesta afirmació perquè la regulació de la jornada i els descansos, les retribucions, les contractacions o la regulació de les guàrdies, entre altres, «són atribucions que recauen al 100% sobre les comunitats autònomes».

Ara només manca afegir les protestes del sector social i de la pagesia per albirar un panorama gens engrescador, malgrat el pas endavant que significarà l’aprovació dels pressupostos.

Subscriu-te per seguir llegint