Una visita especial

Barcelona viu un autèntic ball de masses, i si bé tots recordem dies de passions desbordades com ara les celebracions dels triomfs del Barça, sigui la rebuda dels jugadors que havien guanyat la final de la Recopa d’Europa a Basilea, sigui les rues per celebrar lligues i Champions, com també les manifestacions de l’onze de setembre quan la independència estava a tocar, manifestacions dels mestres en vaga, el concert de Bad Bunny, i moltes més, el que està vivint ara mateix Barcelona és diferent, transcendeix l’empremta que deixem els humans sobre la capa de la terra per levitar en una atmosfera d’espiritualitat, i que recorda el Congrés Eucarístic celebrat a Barcelona l’any 1952, un Congrés que comptà amb la presència de Francisco Tedeschini, delegat a latere del papa Pius XII, simpatitzant, com no podia ser d’una altra manera, del règim franquista, i per a l’ocasió les autoritats endreçaren el lumpen proletariat: putes, macarres, carteristes i altra gent sense ofici ni benefici, i es tancaren locals de gomas y lavajes i bordells, i Barcelona per uns dies deixà de ser canalla per convertir-se en temorosa de Déu. Ara qui ens visita és Robert Francis Prevost, el papa Lleó XIV, i si el Congrés Eucarístic serví per enfortir la complicitat entre el nacionalcatolicisme del règim amb el catolicisme ecumènic, però també nacional del Vaticà, la presència del darrer Sant Pere entre nosaltres ha creat un nus d’empatia entre dos caps d’Estat amb temes pendents, el socialista pel dubte sobre la seva integritat política i sa santedat pels casos de pederàstia i el seu encobriment pels superiors jeràrquics. La novetat de la visita de Lleó XIV en relació amb el Congrés Eucarístic és que els multireincidents i els okupes no se’ls ha amagat, formen part de l’actual paisatge urbà i són reivindicats per formacions polítiques amb una visió peculiar de la societat com exemple de marginació social dels més vulnerables per culpa del capitalisme rampant.

El papa Lleó XIV el precedeix l’expectació de l’encíclica Magnifica Humanitas, un al·legat contra una IA que ens aparta dels camins del Senyor, i la idea que n’he tret d’opinions i comentaris és que la IA segons el papa és tecnologia, la tecnologia és poder i no sempre el poder té bones intencions com ara l’ús de la IA com a arma de guerra, i els seus algoritmes que no tenen sentiments ni consciència pretenen influir sobre la conducta humana diluint el pensament crític, ara bé, no sé jo si Lleó XIV és la persona més indicada per parlar de conducta exemplar, penso que molt endimoniada hauria de ser la IA per superar el treball de la vinya del Senyor del catolicisme -o de qualsevol altre religió de les més de mil existents- un catolicisme que posa el cervell dels creients en formol i que ha castrat generacions senceres amb una doctrina que fomenta la por de viure, la culpa, el remordiment i tota mena de neurosis.

Us podeu arribar a imaginar un món sense déus? Si bé penso que seríem millors persones, un món sense altars ni genuflexions és inimaginable, el nostre Déu -a qui confiem la custodia de l’ànima- ni cap altre mai moriran perquè no pot morir el que només existeix en la imaginació, i només moriran quan mori l’últim humà, i com que no ens podem lliurar del fenomen religiós, alegrem-nos de formar part de l’àrea d’influència del catolicisme, un catolicisme que ha perdut la bel·licositat d’altres temps, als heretges i als ateus no se’ls condemna a pena de mort, no se’ns obliga a un dejuni intermitent, els homosexuals no són penjats, les dones no han d’anar tapades i la població de xais no ha de témer que sigui exterminada.

Subscriu-te per seguir llegint