Aquí mateix, la llera del Ter

«Neixen ben bé a cada poble salvaments de pedra noble. Restaurar és, pel monument, com un segon naixement.» Aquesta quarteta pertany a una auca que va editar la Diputació de Girona l’any 1995 per a celebrar els 15 anys que s’havia emprès la restauració de monuments, metòdica i eficaç, que complia i compleix al peu de la lletra allò de «segon naixement». Però una vegada restaurades algunes peces del patrimoni cal donar-les a conèixer, situar-les al mapa de la curiositat i de l’interès. Seria el «tercer naixement», amb la paternitat dels experts en investigació i divulgació popular.

Com un tercer naixement d’aquesta mena s’ha produït amb l’aparició del llibre Arquitectura medieval a la llera del Ter. L’edició correspon a Mar Camps i Lia Pou, amb pròleg d’Elvis Mallorquí i textos amb dues-centes pàgines ocupades per 34 autors, més cinc responsables de les imatges fotogràfiques; per les seves identitats els autors són historiadors, arqueòlegs, enginyers, mestres, filòlegs, arquitectes; és a dir, l’equip necessari per a donar una visió total d’un paisatge molt notable en riquesa patrimonial, la llera del Ter, més col·loquialment l’Empordà del Gironès. I d’entrada, fer notar i agrair també l’excel·lent intervenció del dron, convertit en rei de la fotografia geogràfica.

«Cal fer arribar la història a tothom» és un desig expressat a la introducció, com el banderí de justa presentació. Aquest país en té molta, d’història -als llibres i a les pedres-, i durant una època ja llunyana s’havia permès que l’heura i la sargantana, és a dir la deixadesa i l’oblit, se’n fessin el seu reialme. Ara es recupera temps perdut. Ara fa goig de mostrar i explicar. Ara és signe d’identitat mirar endarrere amb voluntat d’aprendre alguna lliçó i adquirir aire de confiança.

El llibre presenta les credencials d’uns noms de soleres anteriors, amb dèria de construir fort, com ara Fonsdeviela, Vinyals, Sibil·la de Cervià, Berenguer de Millàs i molts més, ara compartint ombra i record amb Gala i Dalí, per exemple. Ara, amb el llibre, visitarem llocs d’esplendor i de bonança, a la ruleta dels temps pretèrits, dominis de senyors amics de la pedra picada i perdurable.

Si el país pot estar cofoi de tanta restauració i cura de monuments que ja s’ha realitzat, també és el moment de dir-nos que a vegades ja no hi és a temps el salvament, per deixadesa secular; és el cas, per exemple, de Sant Joan de l’Erm, l’ermita de Juià, trista ruïna de 500 anys. També tenen una missió, les ruïnes: prenen la paraula per dir-nos aquell «Memento homo» de la litúrgia del dimecres de cendra, «...i en pols et convertiràs.» En aquest sentit també té un gran valor reflexiu aquella greu esquerda a la capella de Sant Martí de la Mora, de Viladasens, una fragilitat que avisa. Res de triomfalismes, que aquí hi ha feina.

Hi ha una pedagogia viva en tot el llibre, per a acompanyar-nos a fer-nos càrrec d’un paisatge sembrat de valors patrimonials ben diferenciats i que se’ns presenten servits amb la safata d’una justa classificació: primer, els castells; després tenim el grup de poblats, torres i muralles; i un tercer agrupament, d’ermites, monestirs i santuaris, capítol aquest que guanya per golejada, amb 14 elements patrimonials.

La llera del Ter espera visites encuriosides, tantes com lectors d’aquest nou llibre que ha vingut a desvetllar interès i estimació envers aquest inacabable patrimoni gironí, que posseeix una alta capacitat de renaixement i de donar-se a conèixer.

Subscriu-te per seguir llegint