Recuperació de l’espai públic de la Rambla

(Rèplica a la informació publicada al Diari de Girona el 3 de juny de 2026)

Llegim amb certa perplexitat les crítiques recollides a l’article d’alguns propietaris de la Rambla a la nova ordenança de terrasses aprovada per l’Ajuntament de Girona i que implicarà un control més intensiu d’aquests espais. Al·leguen que les terrasses formen part de la vida de la Rambla i que aquesta mesura els pot acabar expulsant, substituint els locals de restauració per altres amb usos comercials amb menys vida de carrer.

I és en aquest punt que no ens podem estar de preguntar-nos: quina vida de carrer? El que era l’artèria principal de la ciutat, plena de vida, s’ha convertit des de fa massa anys en un espai de pas pels gironins, completament colonitzat per les terrasses, que ocupen més de la meitat de l’amplada del carrer i formen una barrera física que dificulta l’accés a sota les voltes. No és casualitat que molts dels locals situats en aquest espai canviïn constantment de propietaris i d’altres estiguin tancats de fa molts anys. És aquesta la vida que volem per la Rambla?

Som conscients que tothom defensa els seus interessos, però entenem que l’ús que s’està fent de l’espai públic a la Rambla fa temps que ha deixat de tenir en compte l’interès públic i social per defensar únicament l’interès privat en detriment del dels veïns. La barrera física creada per les terrasses priva els ciutadans de l’accés a l’interior de les voltes, provocant que molts d’aquests locals estiguin tancats de fa molts d’anys, acumulant brutícia i donant una imatge de decadència que afecta negativament els altres locals i el conjunt de les voltes.

També resulta molt difícil d’entendre com es varen concedir llicències de restauració a locals sense espai al seu l’interior per a cap taula i que acaben traslladant la seva viabilitat econòmica única i exclusivament a l’ocupació intensiva de l’espai públic.

Per tot això, i amb la voluntat de recuperar un espai tan simbòlic per a Girona com la Rambla, pensem que la decisió de l’ajuntament no és només del tot pertinent, sinó absolutament necessària i que permeti prioritzar els interessos públics per sobre dels privats.

Subscriu-te per seguir llegint