Els Cantaires Rebels, grup de l’estiu

Expulsar de la Sagrada Família 600 cantaires d’una tacada sense que ningú se n’adoni és tot un miracle, no sé si aquest compta per a beatificar en Gaudí, és de desitjar que sí, això només ho supera convertir l’aigua de Canaletes en vi, però com que els turistes ja el porten en tetrabric, ni tan sols cal. Es veu que aquests sis centenars de veus -o part d’elles- volien cantar Els Segadors i desplegar unes quantes estelades, com en els bons temps, durant l’estada del papa en el temple. A aquesta gent li pot la nostàlgia. Potser fins i tot haurien cridat in-inde-independència, per a recordar aquells dies en què el llacisme pretenia que els carrers fossin seus i es pensaven que el món els mirava. No hauria estat malament permetre’ls fer una mica el paperina, fins a mi m’hauria arrencat alguna llagrimeta veure’ls bramar una altra vegada, com si no hagués passat el temps.

Una mica de permissivitat cristiana hauria estat bé, al cap i a la fi, es tractava només d’uns quants nostàlgics que no volien fer cap mal. Tret de cantar Els Segadors, clar, que no és poc mal, de tant abusar-ne aquest himne s’ha convertit en el Paquito el Chocolatero dels catalans, tant sona en una missa que en un comiat de solter que en els autos de xoc de la fira. Al papa no li hauria importat la interrupció, si el dia anterior va abraçar unes preses de can Brians, fotent-li una mica més de pietat evangèlica hauria estat fins a capaç de fer-li un copet a l’espatlla a algun d’aquests membres de no sé quina coral. A més, als joves d’avui, que no saben res del procés, l’inútil muntatge els hauria servit per a veure que no es van perdre res.

Els cantaires rebels -aquest és el nom que adoptaran en els seus bolos estivals- ni tan sols pretenien reivindicar res, són una banda de tribut d’aquestes que estan tan de moda. Si hi ha qui imita els Beatles per més que el grup porti anys dissolt i la meitat dels seus membres estiguin morts, és normal que aparegui una banda que imiti el procés, que també està dissolt i molts dels avis que van sortir al carrer per a abraçar-lo l’han dinyat, llei de vida.

La policia els va sol·licitar que sortissin del temple i ho van fer sense piular, fins i tot en això van retre homenatge als polítics del procés, els quals es van quadrar davant d’un parell de funcionaris que per tot armament duien una carpeta sota el braç. Si els haguessin expulsat del temple a fuetades, o a manca de fuet almenys a cops de porra, hauríem assistit a una representació en viu de l’Evangeli, fins i tot el papa hauria aplaudit el bon fer dels catalans a l’hora de complimentar-lo. Per si no fos suficient detall ser rebut per un president que es diu Salvador, un dels àlies del Senyor, i un altre que es diu Pedro, aquest capaç de negar tres vegades el que més li convingui abans no canti el gall, per postres li regalen un remake de Jesús foragitant els mercaders del temple (Joan 2:13-16), perquè mercaders són els qui intenten entabanar-nos amb productes caducs.

• Bravíssimo! Això sí que val la pena i no els focs artificials que gairebé em deixen sord, santa madonna.

Un no és gaire de missa, així que no sap si és lloc per a reivindicacions polítiques, però crec recordar que el regne de Déu no és d’aquest món, cosa que ve a significar que li importen un pebrot les coses dels Cantaires Rebels (noti’s, gràcies a les majúscules, que aquest és ja el seu nom oficial, quedi’n constància per si alguna festa major de poble vol contractar-los aquest estiu).

Pel que sembla, duien amagada entre la partitura no només l’estelada a onejar, sinó les instruccions a seguir, que es limitaven a cridar Visca Catalunya després de cantar. És molt preocupant que els integrants d’un cor necessitin tenir per escrit directrius tan senzilles, si no poden recordar això com memoritzaran una cançó, capaços són de posar-li qualsevol dia al Virolai una lletra de Bad Bunny, si bé el més segur és que tal possibilitat els procuri més concerts estiuencs.

S’ha demostrat que no és fàcil estar a missa i repicant, i menys amb la policia alerta, tot i que cal reconèixer que, si volien evocar l’extint procés, una missa era el lloc adequat per a recordar que un dia ens van voler fer combregar amb rodes de molí.

Subscriu-te per seguir llegint