Influència política de Lleó XIV

Una visita d’un papa, en un estat que es declara laic com és Espanya segons la Constitució, té sempre temes conflictius. Per als que no som creients encara que ens sentim d’una cultura cristiana que no rebutgem de pla, el fet que se’l rebi amb honors d’estadista és conflictiu i que se’l rebi a les Corts Generals on faci un discurs com un cap d’estat és problemàtic. Però més enllà de la polèmica que això suposa podem analitzar el contingut dels seus discursos des del punt de vista social i polític.

En totes les intervencions de Lleó XIV en la seva visita a Espanya, especialment en el seu discurs davant les Corts Generals, el papa ha defensat l’humanisme cristià (amb elements de controvèrsia com la crítica a l’avortament, a l’eutanàsia i a l’homosexualitat), un humanisme que és al darrere del gran consens que es va donar entre els demòcrates cristians (que seguien les doctrines socials de l’església) i els socialdemòcrates (que criticaven el comunisme per la falta de llibertat i democràcia) i que, com a resultat, ens ha donat el període més gran de pau a Europa, el de l’estat del benestar que està a la base de l’actual UE. Les idees d’igualtat de tots els humans amb una especial referència als immigrants i als més vulnerables, de justícia social i de respecte dels uns envers els altres tant en les relacions personals o socials com entre països han sigut explícitament expressades. Ha fet una defensa de la dignitat humana davant la digitalització i la intel·ligència artificial i de les relacions internacionals i la pau al món per mitjà de la diplomàcia i no de la força. En els moments geopolítics que estem vivint és tota una mostra de progressisme. Perquè diguem-ho clar, qui defensa avui aquests arguments? Em restringiré a Europa com a lloc que ens és propi amb referències puntuals al món que ens envolta.

La primera reflexió és que estem en un moment d’un cert desconcert ideològic, no es té una idea clara de la diferència entre dreta i esquerra, no queda clar ni què vol dir conservador ni què vol dir progressista, tenim intuïcions però no certeses i definicions més o menys precises. La segona reflexió ha de ser per dir que en el context actual qui defensa les idees defensades pel papa (excepte les que representen drets personals com en l’avortament, l’eutanàsia o els homosexuals) són, fonamentalment, els socialdemòcrates, que són qui continuen defensant la dignitat i igualtat de les persones, la justícia social i la fraternitat entre persones i les relacions internacionals i la diplomàcia com a mètode per resoldre els conflictes entre pobles, una forma de preservar la pau. La tercera és que són els conservador, siguin els del PPE i, sobretot, els de les ultradretes els que s’han allunyat substancialment de l’humanisme cristià que predica el papa en el que és social i polític. A Espanya el PP està en contra de la regularització d’immigrants, accepta la prioritat nacional de Vox en els pactes que estableix a les CCAA i no sabem què pensa amb relació a la pau i la resolució de conflictes mitjançant les institucions internacionals i la diplomàcia, perquè no ha explicat què pensa de les guerres que ha promogut Trump, sigui a Veneçuela amb la captura per la força de Maduro o els atacs a suposades narcollanxes o a l’Iran a qui ha atacat i ara busca desesperadament un acord que boicoteja Netanyahu. Vox està desorientat davant un papa que diu que els immigrants cal tractar-los com a iguals (ha dit allò tan pujolià «el que viu a Madrid és de Madrid») quan ells fan bandera de l’expulsió d’immigrants i de la prioritat nacional i davant un Trump a qui diuen seguir però que es troben perduts en el seu fals pacifisme que havia d’acabar no sé quantes guerres i, de moment, només n’ha iniciat i s’ha implicat en elles.

A la sortida del ple del Congrés, després del discurs del papa, tots els grups es mostraven satisfets, les seves ideologies, concordants o no amb les paraules de Lleó XIV, no importaven, agafaven el tros del discurs que més els convenia i l’adaptaven a la seva ideologia per poder dir que estaven d’acord amb el discurs del papa i justificar els seus aplaudiments. Lleó XIV va parlar també que cal fugir de la polarització, una polarització que està molt arrelada al nostre país. En allò ideològic va deixar clara la seva postura propera als socialistes, veurem si té algun efecte positiu i es moderen les forces de centredreta entre les quals s’hauria de trobar el PP. En el tema de la polarització va repetir que cal diàleg i menys polarització, en això tanta responsabilitat té la dreta com l’esquerra i veurem si algú li fa cas, el normal és que tot segueixi malauradament igual, que tothom continuï amb la bronca parlamentària.

Posats a demanar, demanaria que el viatge serveixi per a alguna cosa, que la paraula del papa ajudi a acostar el PP al centredreta i a erradicar una dinàmica de polarització que ens perjudica a tots.

Subscriu-te per seguir llegint