Calor a les aules, fred als despatxos

El conseller de Cultura de Madrid se’n fotia dies enrere de les altes temperatures que pateixen els infants en aules sense climatitzar. Els infants de l’escola pública, cal aclarir-ho. A l’Assemblea d’aquella comunitat es debatia la necessitat d’adaptar els centres educatius als rigors del canvi climàtic quan Mariano de Paco va dir que «la calor és font d’inspiració», i va aconsellar als pares vestir els estudiants amb màniga curta. «Vostès es posen al costat de països on la llibertat de vestimenta no existeix i això no es podria fer», va reblar adreçant-se als diputats d’esquerres. Una sortida tronada, molt ayuser, només li va faltar afegir que Hernán Cortés va suar més conquerint Mèxic. Que la canalla comenci i acabi el curs entre marejos i deshidratació, que faci gimnàstica i pati en espais sense ombra, i que siguin els mateixos progenitors els que porten ventiladors a l’escola per pal·liar una mica la sufocació li sembla una bestiesa al polític del PP abillat amb vestit i corbata. Per la seva pinta és fàcil deduir que estava llançant les ocurrències esmentades en un espai beneït amb aire condicionat. No hi deu haver a Espanya ni un sol despatx de conseller, alcalde, parlamentari, director general, alt funcionari, coordinador, assessor i etcètera sense la seva dosi de frescor artificial pagada amb els nostres impostos. Tant de bo una avaria generalitzada en tots ells perquè els seus ocupants tornessin a casa com tornen els nostres fills, amb mal de cap.

A determinada temperatura ningú no es concentra, la xafogor molesta i cada vegada fa més calor durant el curs lectiu a tot Espanya. Això és així. Els pelegrins que aquesta setmana van acudir a Madrid i Barcelona per veure el papa van suportar temperatures tòrrides durant hores, i tanmateix Lleó XIV va parlar alt i clar sobre les recurrents crisis climàtiques com un dels grans desafiaments a què s’enfronta la nostra civilització. En un discurs històric davant de pròcers de tots els signes en un Congrés dels Diputats refredat per a l’ocasió. Quin error. Així no hi ha manera que calin les veritats sagrades. Hauria d’haver rebut els seus milers de fidels a les confortables instal·lacions del poder legislatiu, i deixar en canvi els polítics a ple sol, aguantant el sermó sense aixopluc. Haurien aplaudit set minuts seguits, o haurien sortit corrents al cap d’un minut i mig a buscar la fresca en un bar? Les famílies de l’escola pública ens hauríem de posar d’acord i arrencar amb les nostres pròpies mans els aparells d’aire condicionat dels despatxos i col·locar-los a les escoles i els instituts on no s’inverteix perquè la formació de les generacions futures no es considera una prioritat.

Vinga, que d’aquí a una setmana s’acaba el curs i deixarem de parlar de la calor. No és que a ses senyories no els importi. El 2022, i per la crisi energètica derivada de la invasió russa d’Ucraïna, el curs polític va començar després de l’estiu amb els termòstats a 27 graus al Congrés, una temperatura envejable en comparació amb la que suporta la comunitat educativa. La desbandada dels escons va ser digna de ressenya, així com les lamentacions dels representants de la ciutadania, incapacitats per treballar suant. Els nens es poden queixar, només faltaria, però l’absentisme no és una opció, les lleis no ho permeten. Unes lleis sorgides segurament d’un debat acalorat però esdevingut a la temperatura idònia.

Subscriu-te per seguir llegint