Justícia tardana

Una societat civilitzada, moderna i democràtica té un dels pilars fonamentals en el poder judicial. I la seva independència i bona dotació de personal i mitjans són condicions bàsiques i essencials per a garantir aquest servei públic, i facilitar que la ciutadania pugui confiar en un poder que ha de garantir drets, resoldre conflictes i protegir als més vulnerables. Sense uns tribunals ben dotats, i sense jutges i magistrats que actuïn amb imparcialitat, eficàcia, honestedat i coherència, difícilment podem creure en el que popularment en diem justícia.

Un examen ràpid de la realitat dels nostres jutjats i tribunals ens posa en alerta, perquè la celeritat i l’eficiència no són virtuts predicables, malauradament, del funcionament excessivament burocratitzat d’aquests, malgrat dignes excepcions, com sol passar en tants ordres de la vida. Això és perquè la realitat diària ens mostra una imatge preocupant del sistema judicial. Causes judicials que s’eternitzen, assenyalaments de judicis a un, dos o tres anys vista, fins i tot en el terreny tan sensible com són els drets laborals i les prestacions de la seguretat social. La insensible màquina burocràtica sol imposar-se a la bona voluntat dels que són els actors principals de la realitat en els tribunals. La lentitud, la sobrecàrrega, les formalitats, no sempre justificades, i un poder de la burocràcia freda i distant, són obstacles que limiten i dificulten el funcionament exigible a aquest transcendent servei públic.

Hauríem de prendre consciència que quan la justícia arriba tard, deixa, en gran part, de ser justícia, convertint-se en un calvari per als innocents i en un premi per als culpables. Aquest panorama crea desconfiança, produeix frustració, i finalment sol provocar desprotecció. És imprescindible avançar, fent les reformes necessàries, cap a una justícia més àgil i eficient, i més assequible a tothom, prescindint de la seva situació social i econòmica. La Justícia no és un servei públic més, és un pilar bàsic per a la convivència i el manteniment de la pau social. I quan no funciona amb celeritat, eficàcia i transparència, tot el sistema social, econòmic i polític se’n ressent. Una societat civilitzada, madura i democràtica no s’ha de resignar a una justícia lenta. Col·lectivament, hem de contribuir per exigir canvis imprescindibles i necessaris perquè els nostres tribunals, anomenats popularment com a justícia, actuïn de manera ràpida, imparcial i de forma accessible a tothom, en especial pels més indefensos i desprotegits de la societat. Si no és així, hauríem de concloure que la justícia en majúscules pateix en els tribunals. Les formalitats i la burocràcia i la tardança a resoldre els temes, molt sovint, són enemics del sentit comú i de la justícia real i efectiva.