No era cella, era jeta

Abans d’inventar excuses, és bo posar-se d’acord i coordinar-se, sembla mentida que siguin polítics, tan acostumats que haurien d’estar a mentir. No pot ser que Sonsoles asseguri que les joies valorades en 1,3 milions -tirant baix, que podria ser el doble- són una herència, i que surti després l’exministre Miguel Sebastián explicant que regals d’aquests són habituals en els viatges d’estat -sobretot als països àrabs- i que deuen ser l’obsequi d’algun xeic, els xeics són així, no te n’adones i en acomiadar-se t’han ficat a la butxaca un collaret de safirs i diamants, més d’un ministre deu haver tingut problemes quan la seva senyora li ha revisat les butxaques en arribar a casa. És natural, els ministres espanyols estan tan acostumats a buidar butxaques alienes que no esperen que algú els ompli les seves a la primera distracció. Ja n’hi ha prou de discordança, cal posar fre a tanta versió contradictòria abans que algú juri que en Zapatero li guardava les joies a Pedro Sánchez.

Davant tanta contradicció, poques solucions s’albiren. Se m’acut que en Zapatero podria explicar-nos que l’avi de la seva senyora era un príncep de Qatar, ajuntant així les dues versions i si cola, cola. Els feligresos socialistes s’assemblen als llacistes en una credulitat més pròpia de les sectes que de la política, així que, per provar, res no es perd. A més a més, podria explicar-ho fent amb el dit el simpàtic gest de la cella, que sempre queda bé. Així i tot, està la cosa difícil, es veia venir que amb aquest cognom, el prestigi del tòtem socialista acabaria a l’altura del betum.

Per a ajudar-lo, Pedro Sánchez, que tant l’aprecia, podria difondre una carta a la ciutadania en la qual, a més de declarar-se molt enamorat de la seva senyora -això no pot faltar en cap escrit emès pel president, ni que sigui la llista de la compra- assegura confiar cegament en Zapatero, igual que abans va confiar en el seu germà, en Koldo, en Ábalos, en el fiscal general, en Cerdán, en Leire Díez, en un senyor amb accent sud-americà que li va trucar per telèfon des d’Àvila oferint-li una nova tarifa elèctrica i, en el súmmum de la ingenuïtat, fins i tot en si mateix. Amb això ja no hi haurà qui dubti de l’honradesa de Zapatero. Fins aleshores hem de creure que no era cella, era jeta.

Subscriu-te per seguir llegint