L’Empordà no pot hipotecar el seu paisatge

Soc un empordanès orgullós de la terra on visc. Tinc la sort de viure en un territori extraordinari, i estic convençut que aquest sentiment és compartit per molts dels meus conciutadans. També ho és, sens dubte, per les desenes de milers de visitants que cada any escullen l’Empordà com a destinació, atrets per un paisatge, una cultura i una manera de viure que ens han convertit en una marca de qualitat reconeguda arreu.

Aquest prestigi no és fruit de la casualitat. Durant els darrers cinquanta anys hem construït un model basat en una planificació urbanística responsable, en la promoció de la cultura, en la defensa del patrimoni arquitectònic, en la gastronomia i en la preservació d’un paisatge que forma part de la nostra identitat.

Les polítiques de protecció del medi natural han estat essencials per frenar l’expansió urbanística descontrolada i evitar els errors que altres territoris han acabat lamentant. Avui l’Empordà és un territori madur, conscient que el desenvolupament econòmic només és sostenible si es fa compatible amb la conservació del seu entorn. Com deia Mies van der Rohe, «menys és més».

Fa uns anys vam poder eliminar elements que durant dècades havien alterat greument el nostre paisatge. El desmantellament de les antenes de Ràdio Liberty a la platja de Pals, amb les seves enormes estructures metàl·liques de 160 metres d’alçada, o la desaparició de l’antena Loran del cim de l’Estartit, van suposar una recuperació ambiental i visual d’espais emblemàtics del nostre territori.

Aquelles infraestructures eren considerades un impacte sobre el paisatge. Avui, però, amb l’argument de la mal anomenada transició energètica, es planteja la implantació de centenars de grans aerogeneradors terrestres i marins arreu de l’Empordà. Un projecte que, al nostre entendre, posa en risc dècades d’esforços en la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural que ens identifica.

La transició energètica és necessària i irrenunciable. Però no qualsevol model serveix. L’Empordà ha d’avançar cap a l’autosuficiència energètica a través de la generació distribuïda: aprofitant les cobertes i les façanes dels edificis, impulsant les comunitats energètiques locals i prioritzant els espais ja antropitzats o degradats per complementar la producció d’energia renovable.

El que no podem acceptar és que, sota el pretext de la sostenibilitat, es promoguin macroprojectes que poden acabar destruint allò que precisament dona sentit al nostre territori i sustenta bona part de la seva economia: el paisatge, la biodiversitat i la qualitat ambiental.

L’Empordà no admet macroprojectes que comprometin el seu futur. Protegir el nostre patrimoni natural no és anar en contra del progrés; és garantir que les generacions futures puguin continuar vivint i treballant en una terra que hem rebut amb el deure de conservar.

Subscriu-te per seguir llegint