Les tertúlies socials de La Rosaleda

Des de fa vuit anys, es celebren en el restaurant La Rosaleda les anomenades tertúlies socials, una proposta participativa que dona veu a les persones i fomenta l’intercanvi d’idees, experiències i punts de vista. Els promotors d’aquesta iniciativa són, d’una banda, la Càtedra de Responsabilitat Social i Sostenibilitat de la UdG i per altra la federació Girona Voluntària.

Aquests sopars-tertúlia tenen lloc a La Rosaleda, un restaurant formatiu que combina l’experiència gastronòmica amb la satisfacció de formar part d’un projecte, liderat per la Fundació Ramon Noguera, que aposta per la inserció laboral de persones amb discapacitat i el talent local.

Des que es va posar en marxa aquesta iniciativa fins ara, s’han celebrat 30 tertúlies. Aquestes reunions socials que tenen lloc sempre un dijous, tenen vocació de tenir una periodicitat mensual, encara que no es convoquen estrictament cada trenta dies. La coordinadora de l’activitat és la Maria Rosa Terradellas, que és la directora de la Càtedra de la UdG i la presidenta de Girona Voluntària.

Al llarg d’aquests vuit anys que fa que rutlla la iniciativa, s’han tractat multitud de temes que han portat a La Rosaleda un nombre important de gent disposada a debatre els temes més diversos, com ara la situació de les persones refugiades, el canvi climàtic, la sequera, la intel·ligència artificial, la ciberseguretat, la discapacitat, els matrimonis forçats..., cada tema és plantejat per especialistes en la matèria, així que podem dir que per La Rosaleda, al llarg d’aquests anys, hi han passat experts com ara l’advocat i director de la Fundació Support Josep Maria Solé, en Caye Gómez de Càritas, en Cristòbal Colón de La Fageda, la consellera Sílvia Paneque Sureda, la Carme Vinyoles, directora de Valentes i Acompanyades..., totes les tertúlies estan conduïdes per un/a periodista que treballa a les nostres comarques.

Personalment he participat en alguna de les tertúlies acompanyant la Montse Valentí i en Llorenç Carreras, dos històrics professors de l’escola Annexa i ànimes de l’Espai 31, concretament recordo la dedicada a parlar de les fake news amb Pau Lanao i Jordi Grau i la que es va tractar el tema estereotips de gènere en l’art, que va ser conduïda per en Pere Parramon.

De les que s’han fet enguany, ens han interessat particularment les dues últimes que s’han realitzat: «Quan les paraules perden valor: societat, crispació i responsabilitat», que va tenir com a ponent en Lluís Costa, director de la Càtedra Hipòlit Nadal i «El Campus de Salut», que va portar a la Rosaleda aquest passat 28 de maig al doctor Ramon Brugada, cap del servei de cardiologia dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina.

En aquesta darrera tertúlia, que va tenir lloc el mes passat, el debat va ser viu, atès que la història del nou hospital Trueta sembla l’obra de la seu, de fet, alguns amb sort potser veurem començar les obres, però dubtem que les podem veure mai acabades.

Es va parlar que l’aposta que l’administració fa per construir un nou hospital Clínic de Barcelona posa en dubte la viabilitat del Campus de Salut, atès que tothom sap que els recursos són limitats. Sanitaris i polítics dubten que l’administració afronti alhora la construcció dels dos projectes.

El mateix Ramon Brugada, que ja va advertir d’això ara fa justament un any, va traslladar els seus temors als assistents a la tertúlia. El banyolí doctor Brugada, que es va mostrar com un ferm defensor de la sanitat pública, ens va explicar, pràcticament durant una hora, la necessitat que tenen les nostres comarques del nou hospital i les previsions que hi ha. Si es complissin els terminis previstos, s’hauria d’inaugurar l’any 2031.

El projecte guanyador, ens va explicar, preveu la construcció d’una mena de rambla verda que connecti tots els edificis i equipaments, tant els dedicats a la docència i la investigació com els dedicats a donar serveis sanitaris. Aquest gran campus també hauria d’acollir la Facultat de Medicina i l’Escola d’Infermeria. I en un futur, també una Facultat de Farmàcia. L’equipament si no hi ha variacions hauria d’ocupar una superfície de 175.000 m² i preveure una capacitat edificable de fins a 320.000 m².

El doctor Brugada ens va dir que no hi haurà caos circulatori, Déu l’escolti. Està previst construir un aparcament subterrani amb capacitat per a 900 vehicles i ens va assegurar que tota la instal·lació estarà preparada per donar servei a una població d’un milió de persones (1.200.000 a l’estiu).

Pel que fa al cost de l’obra, ens va dir que s’ha valorat inicialment en 740 milions d’euros. De totes maneres, a hores d’ara encara no s’han adquirit tots els terrenys, no queda clar què passarà amb el parc Jordi Vilamitjana, ni a on acabaran construint-se els 400 pisos dels quals tant s’ha parlat, per tant, siguem pacients i agafem-nos-ho amb calma i filosofia.

El doctor Ramon Brugada insistí en la necessitat que tenen les nostres comarques d’aquest equipament sanitari i advocà perquè, més enllà dels legítims interessos que té cadascú, cal que totes les administracions, els partits polítics i la ciutadania remin en la mateixa direcció, per tal d’assegurar que si no som nosaltres, almenys els nostres fills o nets puguin veure algun dia realitzat aquest ambiciós projecte sanitari.

Subscriu-te per seguir llegint