Papa, Déu vol que hi hagi pobres i rics?

De la jornada papal de dimecres es van retransmetre a bastament els episodis de Montserrat i la Sagrada Família; no va passar el mateix amb la trobada amb el tercer sector al Raval de Barcelona, ja que a aquella hora TV3 va emetre els serials de cada tarda. Molts espectadors fixos de la cadena es van perdre el testimoni del petit Renzo, un nen de sis anys que li va escriure una carta al papa Lleó XIV i l’hi va llegir en persona. La condició guionitzada del moment no li resta significat. Renzo va formular aquestes qüestions a Lleó XIV: «Li agrada el futbol? De petit volia ser papa? Perquè els meus mama i papa estan preocupats? Perquè el meu papa té tantes feines? Perquè hi ha persones que els passen coses dolentes i a d’altres no? De qui és la culpa? Perquè hi ha tantes persones que viuen al carrer? Ningú els veu ningú ni els saluda. Com podem ajudar si el món és tan gran? Déu vol qui hagi pobres i rics? Per què hi ha tants avis sols, si són tan importants? I una pregunta més: cal perdonar sempre?» De totes aquestes preguntes el papa es va estendre en la primera, la del futbol; va contestar la segona, i va saltar a la darrera, la del perdó. Va deixar sense resposta les que més en necessitaven. Déu vol que hi hagi rics i pobres? Perquè hi la gent en situació vulnerable? De qui és la culpa? Potser el petit Renzo no hagués entès una resposta complexa a unes preguntes només senzilles en aparença, però els adults, sí. És bo que l’Església denunciï la desigualtat i assisteixi els pobres, però aclareixin això: Déu vol que n’hi hagi?

-Zapatero. Es pot ser d’esquerres i acumular patrimoni a base de vendre favors legals o il·legals aprofitant les influències d’expresident? Depèn de quina part agafis de ser d’esquerres. En els seus mandats José Luis Rodríguez Zapatero va impulsar l’ampliació de les llibertats i drets civils en matèries com la violència de gènere, la igualtat efectiva entre homes i dones, el matrimoni del mateix sexe, la identitat de gènere, el divorci exprés o la memòria històrica, i en matèries socials com la dependència, però després no va tenir contemplacions en agafar la tisora de les retallades i fer pagar la crisi del deute als funcionaris, als pensionistes i als receptors dels serveis públics. Que una cosa és el canvi cultural i una altra la revolució social.

-Bilionari. Tothom compra accions de Musk perquè és molt ric i és molt ric perquè tothom li compra accions. Si un dia peta, l’esquitxada serà històrica.

Subscriu-te per seguir llegint