Zapatero versus PSOE

Aquesta serà una setmana molt complicada per al PSOE, atès que el persegueixen una bona colla de casos de presumpta corrupció. Però allò que més preocupa a Ferraz és la declaració de Zapatero de demà i dijous davant del jutge. Per primera vegada s’ha acusat de delictes greus a un expresident del govern. Els dirigents i militants que coneixen Zapatero se’n fan creus. No s’expliquen els seus contactes amb aquests tipus d’empresaris, ni saben què dir davant les transferències milionàries ni troben explicacions a les joies trobades en la caixa forta del seu despatx que s’han valorat en 1,3 milions d’euros quan des del seu entorn es parlava d’una xifra que anava del 30.000 als 50.000 euros.

És cert que Zapatero és un puntal bàsic per a Pedro Sánchez, sobretot en les campanyes electorals i això provoca molta urticària a les files de la dreta espanyola. Ja se sap què va dir Aznar amb l’objectiu de fer caure el govern: «qui pugui fer, que faci». I la frase anava dirigida a jutges, fiscals, periodistes, militars i polítics. Ja es veurà què passa al llarg d’aquestes pròximes hores quan Zapatero obri la boca, però si no sap justificar els seus ingressos i la procedència de les joies, el PSOE en rebrà les conseqüències i potser part dels seus càrrecs públics demanin responsabilitats a un partit que arrossega fang fins al melic a causa de personatges com Ábalos, Koldo o Leire Díez, que de periodista ha passat a ser un perill públic amb un sou fora de mercat.

De moment el PP no té prou suports per a presentar una moció de censura. Ni el PNB ni Junts estan disposats a donar el poder a Vox i menys ara que els primers es podrien veure superats per Bildu en unes eleccions i els segons estan pendents del 16 de juliol quan el Tribunal de Justícia de la UE es pronunciarà sobre una amnistia que podria afavorir el retorn de Carles Puigdemont. I a més a més pateix la pressió d’Aliança Catalana, que -segons la majoria d’enquestes- aconsegueix esgarrapar vots en el nínxol de Junts.

El CIS confirmava aquesta proppassada setmana que els socialistes han perdut 5 punts en un mes. Els casos de corrupció lesionen la majoria d’iniciatives d’un PSOE que rebé una pilota d’oxigen gràcies a l’exitosa visita de Lleó XIV. El papa parlà clar i donà suport sense immutar-se des de les polítiques migratòries de Pedro Sánchez fins a la idea de desinflamar el discurs d’alguns dirigents polítics, tot passant per la defensa de les llengües minoritàries com la catalana i el reconeixement de la pluralitat existent en els diferents territoris de la península Ibèrica. Davant de les seves afirmacions, hauria estat bo veure les cares de Feijóo i Abascal que de segur eren un poema.

Quant a Catalunya, el PSC també de retruc ha reculat en les seves perspectives electorals a causa del panorama que pateix el PSOE. Salvador Illa fins ara no ha estalviat esforços per a defensar Sánchez i Zapatero. Podia haver optat per a un posicionament més neutral, però ha adoptat una actitud ferma que només es pot qualificar de valenta, perquè no l’afavoreix en res. Lamentable ha estat el paper de Vox i Junts a Catalunya, tot intentant barrejar en la tamborinada madrilenya el president de la Generalitat.

Alguns partits esgrimeixen les mentides o les mitges veritats per a lesionar el rival i són incapaços de veure la biga en el seu ull i busquen la palla en el dels altres. En aquest sentit, Eduard Pujol n’és un autèntic especialista i feu una intervenció lamentable en el seu objectiu de desacreditar Salvador Illa. Si pretén ser alcalde de Vilafranca del Penedès haurà de controlar-se una mica més o contràriament els seus resultats seran galdosos.

La corrupció política és letal per a les formacions polítiques. Ha afectat la majoria dels partits, però no és bo fer demagògia per molt que cada dia hi estiguem més acostumats, sobretot d’ençà que Trump arribà a la Casa Blanca. Malmetre la relació entre grups diferents des d’un punt de vista parlamentari no porta enlloc i només afavoreix l’extrema dreta. Això haurien de saber-ho aquells dirigents que aspiren un dia a governar ja sigui un ajuntament o la Generalitat. No val tot per a sumar un grapat de vots.

Subscriu-te per seguir llegint