El Girona FC és "propietari" de Montilivi

El plec de condicions per a la concessió de l’Estadi de Montilivi al Girona FC durant cinquanta anys, aprovat l’any 2018, deixa ben clar que «les millores, ampliacions i demés actuacions a realitzar, així com la construcció de les obres, ampliació i millora de les mateixes (...) s’efectuarà exclusivament a risc i ventura del concessionari, qui assumirà en solitari els riscs econòmics (...) Dites obres i instal·lacions, així com tota inversió respecte a l’activitat, seran finançades totalment per l’entitat. L’Ajuntament no participa en el seu finançament, ni en el subsegüent manteniment». I explicita també que «el concessionari ha d’aportar tots els mitjans personals, materials, dotacions i equipaments exigits i necessaris pel bon fi i funcionament de l’activitat que justifica la concessió, així com per l’obligació implícita del manteniment dels béns».

El contracte, que consta de 51 pàgines, també contempla les inversions que s’han de realitzar, entre les quals figuren les següents: reconstruir les grades de tribuna i substituir el sostre d’amiant el període 2028-29 (15,3 milions d’euros); la graderia del gol nord, el 2029-30 (7,1 milions d’euros); la de preferent el 2031-32 (7,1 milions); i la del gol sud la 2032-33 (4,7 milions d’euros). El Girona FC només ha de pagar un cànon de 197.929,65 euros anuals (9.896.482 euros pel mig segle de concessió). Per tant, ja pot dir missa Pere Guardiola, en nom de Ferran Soriano i Marcelo Claure, quan s’escuda amb que l’Estadi «és de l’Ajuntament, ni l’heretem ni ens el deixen comprar» o que «Montilivi no és nostre», perquè la realitat és ben diferent. Que el germaníssim no ens prengui per rucs, una concessió de cinquanta anys és, a la pràctica, com tenir-ne la propietat. Quan acabi el termini (any 2068), Ferran Soriano, si és que viu, tindrà 101 anys i Pere Guardiola, 92, temps més que suficient per amortitzar les inversions que s’han de fer.

I no va ser l’Ajuntament qui els va entabanar amb l’Estadi, van ser ells que el van demanar. El 5 de setembre de 2017, Ferran Soriano i Pere Guardiola, quan es van presentar en societat com a nous propietaris del Girona FC, van exposar la necessitat d’arribar a un acord per la concessió de Montilivi, afegint que se sentirien còmodes amb un període de cinquanta anys. L’Ajuntament, amb Marta Madrenas d’alcaldessa, va posar, immediatament, fil a l’agulla. Un any després, ambdues parts van firmar el contracte. No només això, sinó que Ferran Soriano va proclamar que «d’aquí a uns anys, no sé si cinc o deu, Montilivi tindrà una capacitat de 20.000, 25.000 o 30.000 espectadors». Olé!

Quan Pere Guardiola presumeix d’haver invertit nou milions, que caldria veure si és tant, hauria d’explicar que una part considerable va ser per exigències de la UEFA per poder jugar la Lliga de Campions, i també obres prescindibles, com les zones VIP, per a amics dels accionistes, que no havien trepitjat mai Montilivi, i que, al final, van servir per fer fora socis de tota la vida dels seus seients. Millores de debò, ben poques. I aviat ja hauran passat vuit anys! Per tant, que no ens vulguin vendre sopars de duro. Que diguin ben clar, que no tenen cap intenció ni de reformar Montilivi, ni construir un estadi nou, que han vingut a Girona a fer negocis i no a invertir en infraestructures, i estarem al cap del carrer. Per cert, fins i tot el Lugo, ara a Primera Federació, està reformant un Anxo Carro que, la veritat, quedarà molt ben arreglat.

Subscriu-te per seguir llegint