Recuperar la Rambla de Girona

La Rambla de Girona no és només un carrer. És un dels espais més emblemàtics de la ciutat, un lloc carregat d’història, de vida quotidiana i de memòria compartida. Durant generacions ha estat passeig, punt de trobada, espai de conversa, aparador comercial i porta d’entrada al Barri Vell. Precisament per això, el debat sobre la continuïtat de les terrasses no es pot reduir a una simple discussió entre estar a favor o en contra dels bars i restaurants. La qüestió de fons és quin model de Rambla volem. En els darrers anys, les terrasses han guanyat un protagonisme evident. En alguns casos, fins al punt de condicionar l’ús de l’espai públic. És comprensible que el sector de la restauració es defensi. Formen part de l’activitat econòmica, generen ocupació i també contribueixen a donar vida al carrer. Però una cosa és que les terrasses sumin vida a la Rambla i una altra de molt diferent és que acabin ocupant-la fins a desdibuixar-ne la funció principal.

La Rambla ha de tornar a ser, abans que res, un passeig. Un espai pensat per a les persones, no només per al consum. Girona necessita una Rambla oberta, amable i accessible, on convisquin el descans, el comerç, la restauració, la cultura i la vida veïnal. Això no vol dir eliminar les terrasses, sinó ordenar-les amb criteri, sentit comú i visió de ciutat. La Rambla havia estat un eix comercial viu, amb botigues que convidaven a entrar, comprar i tornar-hi. Si volem recuperar el seu dinamisme, no n’hi ha prou amb omplir-la de taules i cadires. Cal facilitar que els comerços hi tinguin visibilitat. La Rambla no pot quedar reduïda a un menjador a l’aire lliure.

Subscriu-te per seguir llegint