El bon samarità d'avui és ateu

A la primer pel·lícula de la saga Bourne el protagonista observa l’antagonista des d’un terrat on destaquen les enormes lletres de la paraula Samaritaine. Amb aquest nom es podria pensar que l’edifici acull una institució social d’ajuda als més necessitats, com el samarità de la paràbola evangèlica que ajuda un viatger assaltat i ferit, però en realitat són uns grans magatzems parisencs, un temple del consum i el luxe al costat del Sena, perquè aquest és un món de paradoxes. Com, per exemple, que els ateus siguin més bons samaritans que els catòlics, o això es dedueix de les dades del CIS estudiades pel politòleg Oriol Bartomeus i comentades per Enric Juliana, segons les quals més de la meitat dels catòlics practicants espanyols estan a favor de la «prioritat nacional» que discrimina els estrangers en l’accés al treball i als serveis socials, i només un de cada cinc hi està en contra. En canvi, en l’extrem contrari, dos de cada tres ateus declarats estan en contra de la discriminació i només un de cada set hi està a favor. Globalment, doncs, ateus, agnòstics, i no-creients en general, obren els braços al foraster per fer-li una abraçada humanitària, mentre els qui es diuen catòlics, practicants o no, més aviat els envien a la cua d’esperar les engrunes de l’àpat. Potser amb això creuen complir amb un deure cristià de «caritat» que tradueixen per almoina tot i que, en els textos originals, significa amor incondicional als altres. I segons la paràbola, aquest «altres» és tothom que ho necessiti.

Gust per la sang.- Donald Trump va celebrar els 80 anys amb una vetllada d’arts marcials mixtes a la Casa Blanca. És un diguem-ne esport on els adversaris es fiquen en una gàbia i s’estomaquen sense restriccions. Fins i tot s’hi val a continuar colpejant al que ha caigut. Una foto impressionant mostra el perdedor abandonant la pista amb la cara feta un mapa. Que aquest espectacle agradi a Donald Trump explica unes quantes coses de la seva diguem-ne política. Que molts homes joves americans, però també europeus, comparteixin el seu gust per la sang, és inquietant.

Subscriu-te per seguir llegint