«Lloret a l’ast»

El dissabte 13 de juny al teatre de Lloret de Mar, els nou actors de l’Aula Municipal de Teatre (Adults) van presentar el seu espectacle de final de curs. Feia mesos que treballaven en la proposta inicial del seu professor i director (l’actor Joan Romà Ortiz) de fer un muntatge que suposés una mirada crítica (en aquest cas autocrítica, donat que actors i director són lloretencs) sobre una de les viles més emblemàtiques de la Costa Brava.

Darrere la proposta d’en Joan (m’ho va explicar ell mateix) hi bategava un muntatge que no fa massa anys va aterrar, també, al Teatre de Lloret : Rostoll cremat. En aquest cas, l’actor mallorquí Toni Gomila (Acorar) i el director de La Perla, l’Oriol Broggi, havien sumat enginy i creativitat per reflectir com l’ambició i la cobdícia humanes havien incidit en la «construcció-desconstrucció» de la Mallorca contemporània. La denúncia, ironia, humor, veritat, contundència del text d’en Gomila es complementaven amb la mirada poètica de Broggi. El resultat resultava impactant i corprenedor.

La publicitat ha presentat Lloret a l’ast com un espectacle d’humor i tendresa en el qual els personatges conviuen entre la magnificència de les platges i els paisatges (recreacions actuals i recreacions antigues) i el caos d’uns visitants que ho envaeixen tot. Certament, els qui vàrem assistir a l’assaig general o a l’estrena vàrem poder escoltar com els solvents alumnes de l’aula exercien una mirada crítica vers el passat, el present i el futur de la seva vila. D’una banda, el turisme com a font d’oportunitats, de creació de llocs de treball i de riquesa encara que no pas per a tothom. De l’altra, la malmesa del medi natural i urbà (platges, turons, carrers, places...) i la pèrdua d’identitat, teixit social i tradicions.

Em va agradar especialment la versió del conte de la lletera que una de les actrius va explicar a quatre companys transmutats en infants. Tots coneixeu els fragments inicials on la nena camina somiant els diferents negocis que farà amb la llet que porta al mercat. En aquest muntatge, el conte s’allarga explicant que amb els diners que aconseguirà venent, finalment, vedells i vedelles, comprarà uns terrenys on construirà un hotel. Després cau, com en el conte original. En realitat, però, moltes lleteres, pagesos, artesans mariners... de la vila van aconseguir portar la mercaderia a bon port i propiciar, d’alguna manera, el Lloret actual. Un Lloret que aquests dies es publicita a la televisió («Som molt de Lloret») fent un recorregut humà i geogràfic pels seus punts forts: platges, gastronomia, costums, entorn, cultura, serveis ... No sé pas si la gent de Lloret a l’ast els subscriurien tots.

Rostoll cremat i Lloret a l’ast tenen molts punts en comú. El més evident el plany pel que fou i/o el que hagués pogut ser enfront de com han esdevingut i són les coses. Teatralment parlant, en tots dos hi juguen un paper notable les imatges que es projecten a la pantalla que tanca l’escenari. Unes imatges de camps de cereals i rotlles de palla que, en el muntatge mallorquí, contrasten amb un text punyent i reivindicatiu. I unes imatges lloretenques sincrètiques, descontextualitzades i subratllades per una banda sonora impagable per on circulen uns personatges que es confronten, contraposant progrés i creixement il·limitat amb mesura i preservació del territori.