Pressupostos per governar o pressupostos per sobreviure?

Siguem clars: els pressupostos d’un govern són molt més que una suma de xifres. Són una declaració d’intencions que ens permet saber quines són les prioritats reals d’un Executiu i, sobretot, què està disposat a sacrificar per mantenir-se al poder. I aquí és on els pressupostos de la Generalitat per al 2026 ens donen més informació.

Hem passat d’un autèntic teatre polític de línies vermelles que ja no ho són tant, a anuncis de trens orbitals per al 2040 -malgrat es va anunciar el 2005-, negociacions, reunions, declaracions solemnes i escenificacions diverses a un equilibri entre PSC i ERC per repartir-se nòmines i càrrecs. Els Comuns també han aconseguit una direcció general. Poltrones per a tots, que la casa és forta!

Per tant, ja veiem que aquests pressupostos no van de resoldre les necessitats dels catalans sinó de satisfer exigències partidistes. Són uns pressupostos que van de conservar el poder més que no pas per transformar la realitat. Els gironins continuen preocupats per poder accedir a un habitatge, per la inseguretat creixent i el degoteig de tirotejos que es van succeint a Catalunya -en portem una trentena ja, amb 18 ferits i 6 morts-, per la degradació dels serveis públics -4.342 catalans han mort esperant una prestació per dependència-, els professors en vaga, els metges en vaga... i el Govern centrat a mantenir-se al poder més que en resoldre els problemes.

I enmig de tot això trobem el sector primari, que és estratègic per garantir l’alimentació i genera nombrosos llocs de treball directes i indirecte, menystingut com mai. Ja no sols perquè la Generalitat és capaç de multar amb 10.000 euros un pagès de Ventalló que anuncia els seus productes a peu de carretera, sinó perquè els agricultors, que venen de la pitjor sequera viscuda en dècades, continuen suportant costos elevats i una burocràcia cada vegada més complexa, els ramaders conviuen amb amenaces sanitàries que generen incertesa per la continuïtat de les seves explotacions -dermatosi nodular o pesta porcina africana-, i els pescadors veuen com augmenten les restriccions i disminueixen les captures i les seves perspectives de futur.

Davant d’aquesta situació, el Govern sempre parla de crear una oficina, que després serà una comissió, que més tard serà una taula de seguiment i, posteriorment serà una estratègia. I quan tot això no funcioni -perquè no funciona- es crearà un nou organisme per coordinar els anteriors. D’això ha anat el pressupost, i mentre l’estructura administrativa creix, els problemes continuen. Mentre els agricultors demanen rendibilitat, el Govern ofereix reunions. Mentre els ramaders demanen suport de l’Administració, el Govern ofereix nous formularis. Mentre els pescadors demanen futur, el Govern fa discursos.

Res d’això serveix per defensar el món rural. El sector primari no es protegeix amb burocràcia. Les explotacions no es mantenen obertes gràcies a noves estructures administratives. Els problemes dels catalans no se solucionen amb un pacte de cadires entre PSC i ERC, i és per això que hem esmenat els pressupostos de la Generalitat, perquè volem competitivitat, oportunitats, bona gestió dels recursos públics i impulsar el futur de Catalunya.