Queixa’t

Queixa’t de la calor. Saluda algú i no li preguntis com està. L’important és com de malament portes tu la temperatura i aquesta humitat enganxosa. Segur que ningú no pateix com tu. Rondina quan entris al centre comercial. Lamenta’t del fred despietat i digues-ho al vigilant de seguretat que controla els accessos. Com si a ell li importés la teva opinió. Com si no hagués de suportar ja mil paios semblants a tu.

Protesta perquè l’autobús va ple o perquè triga a arribar. Perquè el conductor no saluda o perquè no t’ha obert les portes. Perquè els passatgers fan mala olor i els joves no aixequen la vista del mòbil. Perquè el transport públic, en conjunt, és un desastre. Protesta perquè sí. Perquè només et sents bé si treus la part negativa de tot.

Queixa’t que la ciutat està bruta, que els serveis municipals de neteja són tercermundistes, que els contenidors fan pudor i que les papereres sempre estan desbordades. Carrega’n la culpa a tothom i troba una justificació per a la teva conducta. Per quan llences la burilla a terra o per quan incompleixes el calendari de la recollida selectiva i treus unes cadires el dia que no toca. Tu no ets responsable de res. Res no és a les teves mans. Tu només ets una víctima més del sistema.

Queixa’t del servei del restaurant: triguen a servir-te les begudes, s’han equivocat de plat i no t’han portat el cafè com volies que te’l portessin. Digues al cambrer com hauria de fer la seva feina. Dona-li lliçons i, sobretot, no et posis a la seva pell. No pensis que equivocar-se és humà, no imaginis els seus horaris, com li deuen fer mal els peus o com deu ser haver de tractar amb clients com tu. I ara. Com has de ser condescendent amb un treballador que t’ha portat sacarina en lloc de sucre morè? Porti’m el llibre de reclamacions!

Malparla contra el teu centre d’atenció primària i contra els facultatius. Renega del temps que has d’esperar perquè et donin hora, de com n’és de tronada la sala d’espera i de com són d’incòmodes les cadires. Remuga pel mal ús que la població fa del servei públic, però tu continua anant a urgències al primer esternut i critica el metge que no et diagnostica la malaltia que creus tenir ni et recepta els ansiolítics que tu saps que necessites.

Colpeja el volant del cotxe i toca el clàxon si el conductor del davant triga dos segons a arrencar. Enfada’t amb el món si, quan arribes al supermercat, s’han acabat les patates a granel o si el dependent no t’atén tan de pressa com exigeixes. Denuncia que tots els mitjans de comunicació són iguals, que tots els polítics són corruptes, que la bona educació s’ha perdut i que el sistema trontolla. Lleva’t i fica’t al llit enfadat i assegura’t d’interpretar a la perfecció el teu paper d’agreujat.

M’endormisco sota el para-sol de la platja i sento els comentaris del pare de família. En lloc de gaudir del mar, del dia lliure, dels seus fills preciosos i de conversar amb la seva parella, maleeix la suor, la sorra i les onades. Algunes persones haurien de portar un llibre d’instruccions o, si més no, de contraindicacions.