Un tros de pastís de defensa per a Catalunya?

No hi ha manera de canviar el Si vis pacem, para bellum per Si vis pacem, para verbum. Mentre la Xina s’arma i pacta, Europa fa cas a Trump i només s’arma fins a les dents. Pedro Sánchez va comunicar a Brussel·les el passat 30 d’abril que el 2025 ja havia arribat al 2% del PIB de la despesa espanyola en defensa segons les estimacions oficials de l’OTAN. El compromís, segellat per Rajoy el 2014 a la cimera de Cardiff, es va complir, per tant, l’any passat, després d’un històric increment dels recursos. El 2% del PIB equival a una 34.000-35.000 milions d’inversió en matèria militar i el govern pretén mobilitzar 35.000 M€ en defensa cada any.

Recordem-ne el rerefons. El gener del 2025 Marc Murtra, exconseller de CaixaBank i president de l’empresa de defensa espanyola Indra, va passar a presidir Telefònica i va ser substituït a Indra per Àngel Escribano, germà de Javier, amos i senyors tots dos de la multinacional Escribano Mechanical & Engineering (EM&E), una empresa de Defensa que ha crescut com un bolet darrerament. Fabrica torres de combat i estacions d’armes remotes (EWS), sistemes electroòptics de vigilància, kits de guiatge i munició, sistemes antidrons, projectes estratègics com el Dragon 8x8, SILAM (llançacoets múltiple), fragates de la classe F-110, etc. Així, el 2024, amb una facturació aproximada de 300-320 M€, va tenir un benefici net de 70-80 milions de €, però el 2025 la facturació havia augmentat prop dels 400 M€ i el benefici net entre els 90 i 100 M€.

Són quantitats no comparables amb les del gegantàs Indra, la facturació de la qual el 2025, va ser de 5.457 M€, amb un benefici net de 436 M€ (un 57% més que el 2024). No debades Indra, amb els seus sistemes de defensa electrònica, és un dels tres gegantassos empresarials que dominen el mercat de defensa espanyol, juntament amb Navantia i Indra Airbus Defence and Space Espanya d’aeronàutica militar. El seu accionariat principal fins al dia 4-V es distribuïa així: Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), ~28%; EM&E el 14,3%; Sapa Plasencia (dels germans bascos Jokin i Ibon Aperribay), ~8%; Amber Capital, 5-7% i altres fons internacionals (per exemple, Santa Bàrbara, empresa propietat del gegant nord-americà General Dynamics), la resta de capital.

Arribats aquí, amb Escribano a la presidència d’Indra semblava automàtica la integració d’EM&E dins la mateixa. De fet, Indra ha de ser l’empresa tractora de les altres empreses de defensa. Però, segons es va dir, Àngel Escribano no sols volia prosperar amb la seva empresa sinó que pretenia enfonsar la competència, cosa que Sapa Plasencia no va admetre. La passada Setmana Santa, Escribano va haver de dimitir (només 14 mesos enfront d’Indra) i va ser substituït per Àngel Simon Grimaldos, un altre català com Murtra, expresident del grup Agbar i fins a l’any passat conseller delegat de CriteriaCaixa. La dimissió duia la promesa de renegociar la integració. El passat 5-V, per aplanar el camí, EM&E, va vendre la seva participació a la SEPI (14,3% valorada en 1.300 M€). La partida no s’ha acabat. Interessa al govern integrar EM&E a Indra, perquè els 800.000 M€ d’inversions previstos per la UE es repartiran en funció de la mida de les empreses (i EM&M pot aportar 2000 M€) i no per quotes de representació a la UE. Què s’esdevindrà en la pròxima la Junta d’accionistes d’Indra programada per al 30 d’aquest mes? Els actuals 14 membres, passaran a 16? El passat 16-V es nomenà un altre català CEO o conseller delegat, Josep M. Recasens, Jesus Presa passà a responsable de comunicació i s’incorporà a Indra un altre home de la Caixa, Ciril Rozman (oficina de presidència). Es reobrirà la integració d’EM&E? Entraran a Indra altres grups emergents com Oesía?

Tot plegat (i sobretot els 35.000 M€ que cada any pensa moure l’Estat) ha tret la son a la indústria catalana de defensa, perquè, generant Catalunya el 20% del PIB d’Espanya, la seva aportació a aquest sector ha estat poc més de zero el 2025 (el 80% dels contractes es van quedar a Madrid i l’11% a Castella-la Manxa), segons denuncià Joan Martorell, president de Gutmar, empresa industrial espanyola especialitzada en enginyeria de precisió i mecanització d’alta tecnologia, que treballa en el sector aeronàutic, espai, defensa i energia.

La Catalunya del PSC-PSOE, tot i el 34% dels catalans partidaris de reduir la despesa en defensa, vol deixar de ser pacifista. El passat 7-IV, amb Neus Olea al capdavant, es va presentar AeroS, ecosistema aeronàutic, espacial i de defensa de Catalunya. No es tracta de cap empresa que fabriqui cap producte especial sinó d’un clúster tipus hub d’empreses, pimes, startups, centres tecnològics i institucions amb l’objectiu de generar negoci, projectes i innovació en tota la cadena de Defensa que funciona com un connector d’indústries aeroespacials, pimes (metal·lúrgia, components aeronàutics, electrònica), startups (drons, satèl·lits, IA), centres tecnològics i universitaris i institucions públiques com la Generalitat... Una setantena de socis que sumen 14.000 M€ de facturació amb 77.000 empleats.

Qui hi mana? Entre les grans indústries tractores hi hauria Indra Group, Airbus o Sener (Societat d’Estudis i Projectes d’Enginyeria), que treballa en sectors com el naval, l’aeroespacial, l’energia o les infraestructures i transport; entre les catalanes, Sateliot (amb el seu projecte estrella de nanosatèl·lits 5G) i l’Open Cosmos (plataforma de satèl·lits i missions espacials); entre les d’enginyeria i tecnologia, Aritex de Badalona, Grup Tecnològic de Defensa o GTD situat a Barcelona, amb presència a Madrid i Sevilla; entre les pimes industrials, totes les que fan possible la cadena de subministraments com els composites.

Aquest és el panorama. Em temo que el poder real serà d’Indra (en el conciliàbul barceloní del passat 11-V, beneït pel president Illa, anuncià el pla per aconseguir una facturació de 500 M€ a Catalunya), Airbus, Sener i les catalanes Sateliot i Open Cosmos, emergint en creixement puixant.