Canvi de paradigma en la gestió del turisme

Sovint la història ens ensenya que els grans canvis històrics no són perceptibles en el moment que s’estan produint, sinó que només es veuen amb la perspectiva del temps. És mirant enrere quan podem veure els moments en els que es produeixen els canvis. Crec que en la història del turisme a casa nostra ens trobem en aquest moment. I no té res a veure amb haver arribat al màxim històric de visitants, que potser serà aquest any però que ja al 2019 el vam tocar, sinó amb com ha canviat la mirada que tenim sobre el turisme, que ha canviat molt amb la postpandèmia i amb la recuperació turística posterior.

I és que la pandèmia va ser un punt d’inflexió, per varis motius, però principalment perquè vam veure el pes que tenia el turisme en la nostra economia. El fet de no tenir turistes ens va servir per veure com l’impacte del turisme va molt més enllà del propi sector i com l’hostaleria, el comerç, la cultura, l’oci o molts serveis professionals patien per la falta de visitants. Un impacte, a més, que és desigual, ja que això del turisme va per barris, mai millor dit.

La gran revifalla del sector després del retorn a la normalitat ens ha augmentat l’impacte del turisme en moltes de les ciutats del país. Sense un creixement tan gran, del zero al 100, de pocs milers de visitants al 2021 als 24 milions al 2025, en només quatre anys, ha fet que la conscienciació sobre l’impacte, els dèficits i els límits d’aquest sector econòmic siguin molt més clars i compartits. Si no hi hagués hagut la parada brusca de la pandèmia i la posterior recuperació rècord, si el creixement hagués continuat sostingut, aquests consciència de que cal «governar» el turisme no seria la que és. I dic governar i no gestionar, perquè ja no n’hi ha prou en gestionar el turisme.

En una recent enquesta als votants de Barcelona se’ls va preguntar sobre quina opció creien més adient a l’hora d’enfrontar el turisme: limitació estricta del nombre de turistes, prioritzar el turisme com a activitat econòmica clau, o bé regular i redimensionar el nombre de turistes a través de més control i fiscalitat. Les dues primeres opcions van tenir un 20% de suport cadascuna i la tercera, més d’un 60%.

La gent és conscient de la importància d’aquest sector econòmic per al país, però demana que els governs «governin» el turisme. Que es continuï apostant pel turisme però no de qualsevol manera, limitant molt els efectes «perversos» del turisme. Uns efectes que només es manifesten quan l’administració desapareix i deixa que sigui el sector el que s’autoreguli i això no passa gairebé mai.

Quins són aquests efectes perversos del turisme descontrolat? Doncs tots els sabem: impacte en l’oferta d’habitatge habitual, substitució del comerç tradicional per comerç turístic, transformació de barris sencers, sobrecost en els serveis públics, llocs de treball més precaris, inestabilitat laboral, desaparició de la llengua del país en segons quines zones, etc. Són molts els efectes que ens podrien resumir en perjudicar el dia a dia de la gent i perdre la identitat del municipi. I això la gent no està disposada a assumir-ho. Si el turisme acaba essent un element de «degradació» de la qualitat de vida del país, la gent s’hi posarà en contra.

I aquí ve el canvi de paradigma. El sector sap que aquesta línia vermella és molt real i ha de fer els canvis necessaris perquè no es traspassi. Una part important del sector ho està fent apostant per un turisme més respectuós, a través de la cultura, els congressos i la gastronomia. Però l’administració també ho ha de fer. Ja no pot mirar cap a un altre costat o simplement apostar per la promoció. Ha de vetllar per recuperar aquest equilibri que s’havia perdut. I ho pot fer a través de la fiscalitat, la selecció de la promoció, les limitacions i prohibicions, entre altres eines.

Hem passat de la promoció turística al govern del turisme sense passar per la gestió del turisme. Tot ha estat tan ràpid que l’evolució ha estat de voler atraure turistes a tractar-los com a governats. Potser ha estat massa ràpid, però és aquí on estarem en els propers anys. I estarem aquí per la inacció de molts governs que se n’han desentès durant massa anys, mentre uns pocs han estat insaciables i s’han volgut apropiar de tot en benefici propi: l’espai públic, els serveis públics, les zones comercials, el descans, l’habitatge. I això ha estat un error. És la ciutadania qui ara diu als governants que posin límits, que en treguin més rèdit en benefici de tots i que els empresaris turístics ja no puguin fer el que vulguin. Crec que no som conscients del canvi que això suposa en un sector tant important per a la nostra economia. Estic convençut que molts empresaris del sector no només ho tindran clar sinó que ho veuen com una recepta necessària per tal que el turisme continuï essent un motor econòmic. I pel que fa a les administracions, s’hauran de formar -els estudis en turisme també hauran d’incorporar aquestes eines de gestió o governança- en un camp que està bastant verge i que sobretot funciona a través de mirar què han fet altres destinacions d’arreu del món.

El canvi de paradigma és el salt de la promoció turística a la gestió turística, i si em permeteu, una mica més, la governança turística. Estem aquí, ens queden molts anys per veure com evoluciona. Esperem que entenguem el missatge.

Subscriu-te per seguir llegint