Donin-li passaport a la Begoña

Com li poden retirar el passaport a la Begoña! No sap el jutge que Pedro Sánchez està «profundament enamorat de la seva senyora» (de la seva pròpia, no de la del jutge, o això suposem)? A un home que sent un amor tan immens no se’l pot obligar a viatjar en solitud, capaç és de cometre alguna ximpleria, vull dir una d’irreversible, no les que comet d’habitual. Imaginin el paperot de Sánchez en la cimera del G-20, si és que encara hi admeten a Espanya, sabent que a l’hotel, no l’espera la parenta amb bata de seda i dues copes de xampany. O com pot anar el pobre home al Mundial per encoratjar la selecció, si no pot acompanyar-lo la Begoña en els crits d’ànim, per a això més val quedar-se a la Moncloa.

Deixar la senyora a casa pot ser una alegria per a la majoria d’homes -mirin el Vivales, que porta anys així-, que així descansen de les càrregues del matrimoni, però no per a un paio que es va recloure cinc dies només per a explicar-nos a tots els espanyols que està profundament (perdonin que insisteixi amb l’adverbi, és que em va arribar a l’ànima) enamorat. Retirant-li el passaport a Begoña, el jutge Peinado atempta contra segles de novel·les romàntiques, contra cançons de Perales i contra les senyores que estimen les telenovel·les. Contra l’amor, en una paraula. Què serà d’en Sánchez, vagant pel món com un Ulisses postmodern? N’esperarà Begoña el retorn, teixint i desfent una bufanda i no fent cas als pretendents?

Aquestes coses no se li fan a l’amor, senyor jutge, miri el que va passar als Estats Units, que a la que Jackie va deixar de viatjar amb en Kennedy, se li va ficar la Marilyn al llit. No sé a Espanya quina actriu gosaria, jo de Begoña me’n malfiaria si en una festa la Loles León li canta a Sánchez «per molts anys, senyor president» amb un vestit, més que ajustat, enganxat a la pell.

Així i tot, un entén que sa senyoria temi que els escortes puguin ajudar la presumpta a fugir del país, no se m’enfadin els sindicats policials, aquí mateix, a Catalunya, tenim experiència en policies que ajuden a fugar-se a expresidents en recerca. No sigui que, per mantenir-li el passaport, Begoña s’instal·li a Waterloo, que és on acaba aquesta mena de gent.

Subscriu-te per seguir llegint