El PSOE planta cara

Segons els mitjans propers a l’esquerra sociològica, el PSOE, al llarg d’aquest final de legislatura, plantarà cara. En molts sectors de la família socialista es té la impressió que alguns jutges fan la feina que els encomanà José Maria Aznar quan en dues ocasions afirmà sense cap mena d’escrúpol que «qui pugui fer, que faci», per tal de foragitar Pedro Sánchez de La Moncloa. I és evident que en la frase hi anaven inclosos els noms d’alguns jutges.

Penso -després de llegir les actes corresponents- que el PSOE pateix un cas greu de corrupció protagonitzat pel ministre Ábalos, acompanyat pel seu assistent Koldo i aixoplugats per l’exsecretari d’organització Santos Cerdán. Així s’ha confirmat en la sentència coneguda ahir, si bé és sorprenent la diferència de pena entre ells i l’empresari Victor de Aldama, que es dedica a fer de flagell dels socialistes.

Però en cap cas veig delicte -i menys penal- en el calvari que han patit i pateixen el germà del president i la seva esposa, Begoña Gómez. Aquest darrer cas es escandalós. I mes quan es llegeix l’auto del jutge Peinado que fa molt mal al poder judicial. L’acusació popular demana 24 anys de presó per a Gómez i no cal dir que aquesta es la petició d’un sindicat d’extrema dreta com Manos Limpias i Vox.

Peinado es jubila al setembre -compleix 72 anys- i no ha esperat que l’Audiència de Madrid es pronunciés. Ha afirmat en el seu escrit que la policia podria ajudar la senyora Gómez per a fugar-se d’Espanya o que la Moncloa s’assembla al palau de Ferran VII. Mes frivolitat, impossible.

És evident que es tracta de fer bullir l’olla, per tal de perjudicar directament l’entorn íntim del president Sánchez. La seva muller no s’ha embutxacat ni un sol euro. Afirma el jutge que per a crear la seva càtedra va fer servir influències per ser qui és i que malbaratà diners públics perquè li donava suport l’assessora Cristina Álvarez, a la qual se li demanen 22 anys de presó ni mes ni menys. Cal dir que totes les esposes dels inquilins de la Moncloa han gaudit d’assessors o assessores per als seus afers, ja siguin del PSOE o del PP. Aquesta col·laboració no pot ser mai una acusació de caire penal. La persecució que està patint Begoña Gómez per part del jutge Juan Carlos Peinado passarà a la història de la judicatura, però fa molt mal a l’estat de dret. I quelcom semblant ha passat en el cas del germà del president. No té ni cap ni peus una acusació penal en un cas com el de la seva contractació per la Diputació de Badajoz.

Pedro Sánchez ha pres la decisió de donar suport a Zapatero fins a les darreres conseqüències. Potser no té cap més alternativa, però en el cas de l’expresident encara resten molts interrogants que demanen una resposta clara i no ambigüitats com esgrimí davant el jutge José Luis Calama. Haurà de recuperar la memòria en algunes qüestions, explicar la procedència de les joies i aprofundir en aquest assessorament verbal que li produí uns ingressos fora de mercat en el seu compte corrent i en l’empresa de les seves filles. Des d’un punt de vista polític és evident que està del tot amortitzat, atès que no es el comportament adequat d’un ex-president del govern, que ja podria viure folgadament amb els ingressos propis del càrrec vitalici com a membre del Consell d’Estat. Un altre tema és que ell no en fes prou amb aquest salari i cerqués altres alternatives. En el cas que ens ocupa del tot dubtoses, com a mínim des d’un punt de vista ètic.

Possiblement fins ara les directrius de Ferraz eren les de resistir, però aquest cap de setmana ja s’ha vist que el PSOE canvia d’estratègia i plantarà cara davant la pressió que està patint. En aquest sentit, el cas de Begoña Gómez ha estat decisiu i en la recta final de la legislatura alguns poders de l’estat fan una feina que des del carrer no sembla independent i no s’acaba d’entendre.

En el Madrid dels despatxos i de les institucions -per dir-ho d’alguna manera- l’ombra del PP i Vox és molt allargada i més ara quan Feijóo ja reconeix públicament que governarà amb Santiago Abascal.

Subscriu-te per seguir llegint