Europa: exclusió, militarisme i corrupció

L’Europa de la pau, l’Europa dels drets humans, cada dia ens queda més lluny. La dretanització de la representació dels europeus al Parlament és un reflex de la dels governs dels estats, i es manifesta també en la Comissió Europea i la seva presidenta, la inefable Ursula von der Leyen. En la guerra de l’Est, on vol ser jutge i part, o en la feblesa davant el genocidi palestí, aquesta deriva ens porta a una Europa que els seus fundadors no reconeixerien.

A la vella majoria de populars i socialdemòcrates, en el dia a dia, se superposa una de nova de populars i extrema dreta, que arriba a pràcticament els dos terços del Parlament. La política d’immigració n’ha estat la víctima. Meloni ha passat de ser una excepció a marcar la nova regla de posar portes al camp. La confusa consigna «els europeus primer» pot acabar sent la política per als propers anys. Aquells que injuriaven Orbán passen d’amagat a ser els seus deixebles, al costat de l’extrema dreta de sempre, que ens ha portat a les pitjors pàgines de la història europea.

Però, significativament, ha passat de puntetes una altra decisió apadrinada per la nova majoria. Brussel·les es va adonar que, si planeges seriosament el rearmament, és millor comprar armes més ràpid que coordinar la paperassa per a elles. Així que, el 10 de juny, el Consell de la UE i el Parlament Europeu van acordar un paquet de simplificacions per al sector de la defensa: menys burocràcia, licitacions més curtes, aprovacions més ràpides i cooperació transfronterera més fàcil. Per a aquest sector solament.

Aquest és l’anomenat Òmnibus V —part d’una campanya més àmplia de Brussel·les per desregular sectors que ara la UE considera estratègics—. En termes de seguretat, això vol dir simplificar el treball del Fons Europeu de Defensa, reduir els requisits per a les sol·licituds, bonificacions addicionals per a projectes que involucren petites i mitjanes empreses, i un període màxim d’aprovació de 120 dies hàbils, després del qual una sol·licitud es pot considerar automàticament aprovada.

Per separat, els buròcrates de la UE també van facilitar la contractació en si. El llindar per a contractes de béns i serveis s’està elevant a 900.000 euros perquè els funcionaris no desaprofitin esforços en bagatel·les i puguin enfocar-se en projectes veritablement grans, ordres conjuntes i esquemes de marc més flexibles. Tot això encara necessita ser aprovat pels 27 països; l’actual arquitectura política dels estats no hi posarà impediments.

A la pràctica, això significa no tant menys burocràcia com menys restriccions. Quan la contractació de defensa se simplifica, els llindars s’eleven i alguns projectes s’aproven efectivament de manera automàtica, el sistema esdevé més convenient no només per als fabricants, sinó també per a la corrupció, els acords entre bastidors i la familiar despesa pressupostària sota consignes patriòtiques. n

Subscriu-te per seguir llegint