Hondurenys a Girona:una nova comunitat

Qualsevol que s’hagi aproximat a la realitat sociodemogràfica de Girona sap que la ciutat ha anat creixent a partir de les diverses onades migratòries que han arribat des de mitjan segle passat fins avui. Les primeres van venir, sobretot, del sud peninsular i, a partir de 1990, van començar a ser extracomunitàries, bàsicament del Senegal, Gàmbia i el Marroc. A partir d’aquest segle, la procedència s’ha anat ampliant i avui ja hi viuen comunitats de més de vuitanta països, amb una gran presència de persones vingudes d’Hondures.

Aquesta comunitat, avui la més nombrosa a la ciutat, sovint ha passat desapercebuda. Per això, des del Grup de Recerca en Ciència Política de la Universitat de Girona (UdG) s’ha dut a terme una investigació titulada La comunitat d’origen hondureny a Girona: anàlisi de vulnerabilitats, perills i actius, i propostes d’actuació, que ha estat finançada per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

La recerca assenyala que avui la comunitat hondurenya -que va arribar a partir de l’any 2000- és la diàspora extracomunitària més nombrosa de Girona i que es caracteritza per ser feminitzada -el 77% són dones-, jove -amb una mitjana de 34 anys- i amb un nivell educatiu significatiu: el 59% té estudis secundaris i el 25,7% ha fet algun tipus de formació universitària. L’estudi també destaca que la majoria dels adults treballen i, com solen fer tots els emigrants, envien remeses als familiars que s’han quedat al país. Les feines de les dones solen ser la cura de persones grans, el treball domèstic, la neteja i la restauració. I les dels homes, la construcció, el transport i els escorxadors. Si bé cal destacar també que alguns hondurenys ja han creat empreses, com ara supermercats, restaurants i serveis de paqueteria.

Aquesta comunitat, que viu majoritàriament als barris de Santa Eugènia i Can Gibert, i als municipis veïns de Salt i Bescanó, va arribar a inicis d’aquest segle, principalment, per motius econòmics i de seguretat, i per reagrupament familiar. A la vegada, cal tenir present el fet que avui més de la meitat ja disposa de ciutadania espanyola, la majoria té permís de residència i una quarta part ha nascut a Girona; és a dir, que, si bé el seu origen i la seva cultura són hondurenys, ja són d’aquí i es quedaran aquí. I això vol dir que la Girona d’avui -i la del futur-, entre molts llegats culturals, tindrà també el d’aquesta comunitat centreamericana i, per tant, cal tenir-la en compte.

Precisament per això, el passat dissabte dia 13 de juny al matí, a l’Ateneu Eugenienc, en el marc de l’esmentada investigació, es va celebrar una trobada en què van participar mig centenar de persones i representants de col·lectius d’origen hondureny per mostrar-ne els resultats i poder-los discutir i reflexionar-hi a través de dinàmiques participatives.

A la trobada es van debatre les problemàtiques dels hondurenys a Girona. Per això, després de fer un resum de les troballes del projecte, es van crear tres taules de debat: una sobre com la comunitat participa en la vida dels seus barris, una altra sobre les seves experiències d’inserció laboral, i una darrera sobre vulnerabilitats i possibles discriminacions. A l’hora d’exposar en comú les conclusions, es va destacar la voluntat de la comunitat de pertànyer a la ciutat, la importància de poder treballar i formar-se, i la necessitat d’equipaments de lleure per poder fer activitats amb els joves.

No hi ha dubte que investigacions i activitats d’aquest tipus són rellevants perquè la comunitat d’origen hondureny es vegi escoltada, compresa i acompanyada, i també perquè les institucions i entitats que treballen en polítiques d’integració disposin d’informació veraç i tinguin contacte amb interlocutors vàlids. Només així es pot anar conformant la Girona del demà.

Subscriu-te per seguir llegint