Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Onades

En això dels records històrics i les profecies cunyades, ja fa temps que les posicions estan molt polaritzades: hi ha qui treu ferro a qualsevol esdeveniment, per inèdit que sigui, i també hi ha qui s’alarma davant qualsevol incidència fins nivells humorístics. És un símptoma dels temps que ens ha tocat viure, en què la gran sacrificada de tots els fronts és la pura i simple veritat. Però si bé hi ha temes on es pot buscar el terme mitjà, per complicat que sigui, n’hi ha d’altres que els fets són categòrics per si mateixos i la situació és tan eloqüent que voler relativitzar-la és directament absurd. Les onades de calor en són un claríssim exemple. Sempre apareix el meteoròleg no llicenciat assegurant que ell ha viscut estius en què queia foc del cel (mai queda clar si va ser després d’una nit de festa i d’haver provat uns caramels naturals) i qui ens acusa als altres d’exagerar amb el temps per no haver de parlar de Pedro Sánchez (que, en el manual del bon agitador, és darrere de tot desastre sense precedents). Però la realitat, a vegades, és tossuda, i per més que haguem suat molt en determinats moments de les nostres vides, per calorosos que hagin estat els estius de la nostra infanesa, això d’aquests dies no ha estat ni mig normal. I no són, només, les onades de calor. Portem uns quants anys amb les estacions diluïdes, amb repunts de temperatura quan no tocaria i amb experts advertint que el canvi climàtic no és cap invent polític. Però malgrat els estudis, malgrat les evidències i malgrat que ho vivim en primera persona, que hi hagi gent disposada a fer befa d’una deriva tan òbvia demostra que, a mig termini, l’apocalipsi es produirà sense trompetes. En el seu lloc ressonaran les paraules d’alguna invectiva a X escrita per un individu que no es creu la mort d’Elvis i que negarà el darwinisme perquè li sona d’esquerres. Però el cert és que el pedregar és real, que el transitem a pas lent però ferm, i que al final, quan mirem cap a l’abisme, no ens consolarà ni el clàssic «ja ho us vaig dir».

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents