Rifa sexual de dones

«Vols cobrar amb diners o amb un clau?» Aquesta era la pregunta que la propietària d’un prostíbul feia als obrers, informàtics o electricistes que acudien al lloc per fer reparacions. Sota les seves ordres hi havia més d’un centenar de prostitutes. Les oferia com un catàleg. També tenia opcions de fidelització. A la web mostraven la «noia del dia» a meitat de preu, o una rifa mensual, en què una dona era oferta de franc al guanyador d’un sorteig. A més, aplicaven rebaixes si era l’aniversari del puter o hi portava un amic. Les víctimes, mentrestant, esclavitzades i disponibles les 24 hores al dia. Si tenien la menstruació, els posaven una esponja allà mateix perquè el negoci no parés. Si ells prenien drogues, elles també estaven obligades a consumir-ne. El negoci ha durat més d’onze anys. La cap i tres col·laboradores més van quedar en llibertat al cap de poques hores de ser detingudes. Això va passar fa poc més d’un mes, però la notícia va passar desapercebuda, com tantes sobre tràfic. De notícies com aquestes n’hi ha unes quantes cada setmana perquè és el quotidià. El 27,5% dels espanyols afirmen que consumeixen prostitució, segons una enquesta del CIS de fa pocs dies. Professionals contra el tràfic consideren que aquesta dada no és real, perquè no encaixa amb el nombre de casos d’explotació que es desmantellen cada mes, amb la xifra de prostituïdes i amb els beneficis generats.

La mateixa situació vivien altres dones a Oviedo, tancades amb pany i clau i amenaçades. «Qui et creurà a tu que no tens papers», els deien perquè no denunciessin. Acabem de saber la condemna a quatre anys de presó d’un home de 61 anys a Suècia, acusat d’obligar la seva dona a prostituir-se amb més d’un centenar d’homes. També que treballadors de Metges sense Fronteres han explotat sexualment refugiades del Sudan a canvi de menjar. I, no fa pas tant, la notícia d’un club de futbol valencià que va portar strippers als jugadors menors d’edat del juvenil per celebrar una victòria.

Poden semblar quatre històries diferents, però no ho són. Quan una dona és sortejada, no és sexe, és subhasta. Quan una dona és utilitzada com a forma de pagament, no és llibertat sexual, és una moneda. Quan una dona no decideix sobre el seu propi cos, no és feina, és explotació. Tot se sosté sobre el poder. El missatge de fons és exactament el mateix. La victòria se celebra amb dones. La fidelitat del client es recompensa amb dones. La reforma del local es paga amb dones. Sempre convertides en una cosa que s’entrega a altres homes.

Una cultura que converteix les dones en mercaderia, en premi o en propietat. No n’hi ha cap que sorgeixi del no-res. Totes necessiten un entorn que les faci possibles. I l’alta demanda d’aquest entorn produeix esgarrifances. Perquè el negoci funcioni, s’han de crear dones pobres o vulnerables. I això ens pot incloure a totes si la història canvia. Perquè el que és inquietant és viure en una societat en què pel fet de ser dona puguis acabar en una rifa d’explotació sexual. n

Subscriu-te per seguir llegint