El somni és la millor joguina

1. Mai ningú va entendre aquest fenomen extraordinari aconseguit amb el poder dels mots per canviar les coses reals, i que només entenia el senyor mestre, que vivia en una casa dalt d’un turó gaudint de molt bones vistes, esplèndides vistes, deia ell, per donar més valor a la bellesa del paratge; el més meravellós que succeïa era que, cada vegada que pronunciava l’adjectiu «esplèndides», el paisatge millorava en tots els sentits: els ocells alçaven el vol cantant i hi havia més flors al prat, tot es feia més bonic; tanmateix, mai va explicar el seu recurs per modificar en positiu la realitat utilitzant les paraules.

2. Quan Déu creà l’escorpí, el programà perquè fos una màquina de matar i de matar capriciosament i arbitràriament. El va omplir d’odi per així segar la vida d’altres sense remordiment, malgrat no treure’n cap profit, atiat només pel pervers instint assassí.

Emperò va néixer un escorpí pacifista entre els més fers i despietats escorpins. Un dia, l’escorpí pacifista els congregà i els aconsellà que expulsessin l’esperit maligne que portaven a dins. El van liquidar a l’acte.

3. El públic va entrar al Liceu de la Música per escoltar la Simfonia en re major, BWV 1045, de Johann Sebastian Bach. Tothom ocupà el lloc corresponent.

A l’escenari només hi havia un piano de cua Steinway & Sons; quan va sortir un elegant dromedari bípede, amb el cos dret, com els humans, i d’uns tres metres d’alçada, va saludar i va seure davant del piano amb la intenció d’interpretar la simfonia. La gent no va saber què pensar.

4. Escriptor, vaig saber agafar uns litres d’aigua de l’estany, la vaig portar aferrada als braços, la vaig verticalitzar dins la tela i, a fi que tot fos més bonic, hi vaig posar nenúfars blancs que flotaven al costat d’un roser (ja saps com m’agraden les flors vermelles); tanmateix, no puc omplir-me les mans de flocs de fosca nit per posar-los en el quadre que estic pintant. Només vull un grapat de colors negres, però la nit no me’ls dona. Com ho puc fer?

—No t’ho sabria dir.

5. El poeta és un ésser subtil i tímid, que no se sent mereixedor dels mots tan delicats i fràgils que li arriben a l’hora d’escriure.

Se sent indigne d’usar-los per por de tacar algun dels seus significats, i el que fa és embolicar-los en una capa de silenci tan gruixuda i rocosa que mai ningú no ha aconseguit desembolcallar-los.

6. La neta va observar que, quan plovia, queien gotes del sostre del somni per culpa de les goteres. L’avi va fer venir un guixaire perquè ho arreglés; no volia que la neta es posés malalta per culpa de la humitat.

Al cap d’una bona estona, mentre un home d’uns trenta anys estava reparant els desperfectes, la nena s’adonà que era el seu company de pupitre, però amb molts més anys al damunt.

— Sempre has estat una romàntica. Jo t’he conegut tan bon punt he entrat. No et fa vergonya, a la teva edat, no haver-te emancipat? Encara dorms a la mateixa habitació. Has quedat fixada en el passat.

La nena va dir-li que s’equivocava i que ell encara anava a l’escola, seien de costat, i tot això estava passant en un somni i demà, enriolats, ho comentarien al col·legi.

Ell va respondre que creure que encara som petits és un somni. La nena va estar d’acord amb el seu amic que tot això passa en un somni i no en la realitat.

7. Quan un silenci granític s’estengué per tots els municipis de la contrada, no restà ni una veu parladora ni un soroll. Van necessitar picapedrers per esbotzar el silenci i fer-lo porós; llavors, un cop foradat, es va sentir, a punta de dia, el quiquiriquic d’un gall victorejant la sortida del sol naixent.

8. A la Fina li va agradar que la seva amiga li regalés una finestra amb paisatge; es va emocionar tant que, quan es fica al llit, la primera cosa que fa és agafar la finestra de l’estany brodat de desmais dins d’un marc de fusta i penjar-la a la paret.

9. La Mar somia que en Jan l’esperava al port; com que dorm al seu costat, el desperta per preguntar-li fins a quina hora l’estarà esperant.

10. A la papallona, atrapada en els fils de la teranyina, l’aranya li clavà els ullals i li xuclà els sucs fins a buidar-la. Més que menjar-la, la satisfà desposseir-la del seu nom, atès que creu que és el més bonic de tots.

11. En el somni vaig veure com s’acostava un pingüí, indolentment, pengim-penjam.

12. La nena va creixent enganxada volgudament a l’arbre que el seu cor estima i es fa branca, i l’arbre es va fent la nena que el seu cor estima.

13. A les persones, el que més els agrada és que es parli d’elles i se’n parli bé; el mateix passa amb les paraules. No obstant això, les paraules més presumides i conscients de la seva importància, ja que sense elles no seríem res, ens superen, custodiades i sacralitzades, dormint ben vives al cementiri dels mots, en el diccionari. n

Subscriu-te per seguir llegint