Nens dolents

El maig passat, el govern suec va aprovar l’empresonament de joves de 15 a 17 anys. Després de fracassar l’intent de baixar la responsabilitat penal als 13 anys per falta de suport parlamentari, ara pretén reduir-la als 14. Mentrestant, un total de vuit presons es preparen per acollir els menors. Experts de diferents disciplines, advocats, UNICEF, Save the Children i el mateix servei penitenciari s’oposen enèrgicament a la mesura. La ciència és contundent: l’ingrés a presó de menors d’edat produeix danys severs en el seu desenvolupament i és totalment ineficaç per reduir la delinqüència. Per no parlar de l’evidència que aquests nens són tan culpables com víctimes d’abusos i amenaces de bandes. L’empresonament de menors no només genera una unànime oposició científica i assistencial, també trenca amb la tradició d’una societat que, durant dècades, s’havia enorgullit de la seva defensa dels drets de la infància i del seu enfocament humanitari de la justícia penal. De tancar presons a atapeir-les. Què és el que ha canviat?

D’una banda, les bandes estan captant nens cada vegada més joves i vulnerables perquè cometin delictes a canvi de diners. De l’altra, el discurs criminalitzador de la ultradreta està guanyant força a la societat i pressiona el govern per endinsar-se en la justícia punitiva. A més, Suècia és el país nòrdic on més està augmentant la desigualtat. El narcotràfic i el crim organitzat s’estenen per tot el país, però és als barris perifèrics amb més població migrant i índexs elevats d’atur, pobresa i falta d’expectatives on més infants i adolescents s’estan unint a les bandes.

«Superdepredadors» és el terme despectiu que es va encunyar als anys 90 als EUA. Es reservava a joves de bandes negres i els assenyalava com a criatures mancades de tota empatia i moral. En un clima de temor i rebuig, es van elevar les condemnes a menors fins a arribar a la cadena perpètua. A partir dels anys 2000, les investigacions van demostrar que el cervell humà no es desenvolupa plenament fins als 25 anys i que les conductes delictives podien superar-se. Califòrnia va voler canviar l’estratègia i va aconseguir debilitar el racisme polític apel·lant a arguments econòmics: rehabilitar seria més barat que castigar. Entre el 2000 i el 2020, el nombre de joves en presons es va reduir un 77%. El 2023, va tancar l’últim centre de detenció juvenil de l’estat. Pel camí, una generació de joves negres va ser demonitzada i tractada com a animals.

Com pot ser que ara estiguem en la mateixa situació? Quin tipus de justícia empresona infants quan ja és un fet provat l’error individual i social de la mesura? A quina edat un nen deixa de ser un nen per als qui volen convertir-lo en una criatura irrecuperable del mal? Darrere de la criminalització definitiva de menors sempre hi ha l’assenyalament de tot un col·lectiu. Si als nens negres, palestins o migrants se’ls considera no-nens, els seus pares són no-persones. Al final, material d’un sol ús. n

Subscriu-te per seguir llegint