Contrafactuals i actualitat

Els contrafactuals són frases del tipus «si hagués passat això aleshores ......» quan el que se suposa com a condicional o és oposat a la realitat o és fictici. Un exemple típic: «Si m’hagués tocat la loteria aleshores ....». De fet s’estudien com a condicionals en lògica. Moltes de les notícies de l’actualitat es poden transformar en contrafactuals i aleshores les coses es veuen diferent, canvia radicalment el seu sentit. Per exemple, si transformem la notícia sobre el processament de la dona del President Sánchez en un contrafactual com «si Begoña Gómez no fos la dona del President Sánchez ......» (contradient la realitat) «creuen que avui seria jutjada pel jutge Peinado contra el criteri de la fiscalia i saltant-se l’informe de la UCO (que la veu innocent) en un judici iniciat per un pseudo-sindicat d’extrema dreta com Manos Limpias proper a Vox i basant-se en unes informacions periodístiques?» El contrafactual ens acosta a la notícia de forma diferent, ho veuen? I el mateix podríem dir del cas del germà de Pedro Sánchez. El cas del germà és més evident perquè la plaça va ser creada quan Sánchez no tenia cap poder en el PSOE i, un cop engegat el procés de selecció sols es pot recórrer per la via administrativa, mai penal. Per tant «si no fos el germà del President creuen que l’estarien jutjant pel penal?». Amb aquesta simple transformació, queda clar que sols se’ls jutja per ser qui són, per la relació amb Sánchez.

Un cas és el de José Luís Rodríguez Zapatero perquè la transformació en contrafactual hauria de ser condicionant pel que ha fet al llarg de la seva vida. «Si no hagués retirat les tropes d’Iraq (en temps de Bush) i si no hagués fet d’intermediari a Veneçuela i si ara no fos defensor de Pedro Sánchez i inquisidor de la dreta, de Trump, de Netanyahu, etc. .....» aleshores, «creuen que ara fora acusat de tràfic d’influències i altres coses relacionades?». No coincideixo amb Felipe quan diu que no pot ser cap de res perquè no té la capacitat per ser-ho, però sí diré que si realment no sabia que des dels EUA i Israel l’estaven investigant per intentar atrapar-lo en algun tema èticament (i si poden també legalment i penalment) reprovable, realment hauria de canviar el seu servei d’informació perquè aquest comentarista que no té vinculacions amb els serveis secrets ni espanyols ni molt menys d’EUA o d’Israel, el tenia a la llista dels que era possible que estigués en el punt de mira d’aquests serveis. Zapatero ha jugat amb foc fins que s’ha cremat i l’incitador de tot és la fiscalia dels EUA, els acusadors d’aquí són simples seguidors del procés engegat als EUA. Per això quan un periodista amic em va demanar la meva opinió sobre la imputació de Zapatero, vaig respondre: feia dies que estava esperant per on sortiria la ràbia de Trump i Netanyahu amb el govern de Pedro Sánchez.

I que consti que no dic que Zapatero ni Begoña ni el germà no hagin fet coses èticament reprovables (legalment tinc els meus dubtes, veurem com acaba tot plegat) perquè ni conec suficientment les imputacions ni estic versat en lleis, però sí que sé que si els volen condemnar de veritat, han de provar que han fet coses legalment punibles.

Queden els casos que tenen una certa credibilitat com el cas Ábalos, Koldo o Cerdán. Acabem de saber la sentència del cas mascaretes, on sembla provat el cobrament de diners obtinguts per tràfic d’influències encara que no s’han trobat els diners. En canvi el que sí que se sap és que Aldama va cobrar i li han deixat els diners al seu compte. Es pot discutir la reducció de pena però que no pagui uns diners que ens ha robat als contribuents em sembla que supera totes les previsions. El Tribunal Suprem ha convertit un empresari corrupte com Aldama en tinent coronel de l’exèrcit anti-Sánchez, ells sabran perquè.

Queda el cas recentment obert relacionat amb Leire Díez, que veurem quin recorregut té. Només puc dir que s’investigui i que la justícia faci el seu camí. Els socialistes sempre han actuat ràpid i de forma contundent en casos com els d’Ábalos o Díez i la seva col·laboració ha fet que el cas mascaretes de la trama Ábalos-Koldo i Aldama ja ha estat sentenciat mentre la Kitchen, el cas Montoro o el cas Pujol, porten anys i anys de retards.

No soc dels que creu fàcilment en la teoria de la conspiració tot i que la situació actual em recordi molt la situació del final del govern de Felipe González. Llavors Anson va dir, al cap d’un temps, que s’havien coordinat alguns poders fàctics per enderrocar Felipe i aquest va tirar la tovallola i va convocar eleccions. Avui, en unes circumstàncies semblants, Felipe diu coses contradictòries amb les que deia quan l’acusat era ell. Ara Aznar ha dit la frase lapidària «qui pugui fer, que faci» i Sánchez resisteix, cosa que aquest comentarista no té clar ni el recorregut ni les conseqüències que tindrà pel país, per als socialistes i per a la democràcia. Tindrem temps de continuar seguint l’actualitat.

Subscriu-te per seguir llegint